Molt possiblement

Traductor

2011-06-08T21:03:00.002+02:00

Per als meus amics estrangers, i per si altres persones estan interessades, a mà dreta col·loco el nou traductor de google per a que qualsevol pugui llegir-lo.

Recopilatori d'articles al bloc d'Enric Canela

2011-06-07T18:11:00.000+02:00

http://www.enriccanela.cat/?s=j%C3%BAlia

Gràcies Enric.

FMUAB 2010 - conseqüències

2010-11-28T19:26:00.003+01:00

Personalment, em feia molta il·lusió ser partícep de la festa major de la UAB d'aquest any, ja que és el meu quart any estudiant a la UAB i els anys anteriors no vaig poder assistir a la festa per motius diversos.

La festa va començar al migdia amb bon rotllo i activitats entretingudes, però la cosa va anar decaient a mida que es feia de nit: excès de gent, manca d'higiene general, persones fent les seves necessitats com gossos a tot arreu, etc...

M'ha desil·lusionat molt perque confiava en que les persones organitzadores s'ho muntarien com fem tots quan organitzem actes, siguin en el local que sigui (institucional, llogat, casa ocupa, etc) i ens dediquem a netejar els desperfectes, brutícia i el que faci falta quan acaba la festa.

Em sembla molt hipòcrita per part dels organitzadors demanar diners a l'alumnat després dels beneficis que han aconseguit amb les seves paradetes i ventes vàries per després no preocupar-se del cost que ens serà per tots la neteja de la festa.

El primer informe que s'ha fet sobre la FMUAB 2010 diu el següent:

Categories: General
    Date: Nov  9, 2010
   Title: Primer informe Festa Alternativa

Perquè en tingueu coneixement:

Benvolguts, benvolgudes,

A l'espera de l'informe final del cap de seguretat, que rebrem dilluns, us fem arribar un balanç provisional de la FM. La festa va acabar, aproximadament, a les 7,30 hores del matí. Els assistents van arribar a ser al voltant de 10.000 cap a les 21 hores, hora de màxima afluència. Des d’aquesta hora, la presència de gent va anar disminuint progressivament (per fer-se una idea, cap a les 2 de la matinada n’hi havia unes 2.000 persones al campus). Els pitjors efectes han estat els danys personals.

Es van produir unes 30 intoxicacions per consum d’alcohol i drogues (cap va requerir hospitalització); sis agressions (fruit de baralles); un apunyalament (no és greu i no es tracta d’un estudiant de la UAB) i un intent d’agressió sexual (l'agressor va ser detingut pels mossos). Un noi que va patir una caiguda va ser evacuat en ambulància primer al Parc Taulí i posteriorment a l'Hospital de la Vall d'Hebron (l'estat és greu i encara no sabem si és estudiant de la UAB). Entre els danys materials, al marge de les tones de brutícia, cal destacar els 4 o 5 extintors de l'Edifici B buidats i alguns vidres, finestres i tanques trencades.

La festa es va concentrar a la plaça Cívica i a l'eix Nord, mentre que la resta del campus es va mantenir bastant buida. Les restes de vidres trencats es van recollir ahir mateix i la resta de la brossa serà recollida durant el cap de setmana. Vistes les conseqüències, l'equip de govern es reafirma en els perills de seguretat, d'impacte mediambiental i d' impacte econòmic que comporta la Festa, i que ja es van explicar en el seu moment. I seguirem treballant per acabar amb aquest problema, que malmet la imatge de la nostra universitat i creea problemes als membres de la comunitat universitària.

Dra. Maria José Recoder i Sellarés

Vicerectora de Relacions Institucionals i Comunicació

Edifici A. Rectorat Campus 08193 - Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) T: 93.581.40.29

-----------------------------------------------------------------

Informació sobre els dispositius a la festa

Informe de danys

Conveni UAB - Microsoft

2010-11-27T22:57:00.001+01:00

Per els qui no ho sabieu:
Programari gratuït Microsoft

"Des del Vicerectorat de Relacions Institucionals i Comunicació, ens
informen que la UAB disposa d'un conveni amb Microsoft,
que ofereix programari gratuït per a estudiants i professors de la
UAB, i que inclou una llicència d'ús personal."

Premeu aquí, només heu d'introduir el NIU el password i buscar el programa que necessiteu, és una passada, gràcies UAB!

Las universidades hacen balance de los primeros efectos del Plan Bolonia - La Vanguardia

2010-06-26T12:40:00.001+02:00

Encierros de alumnos, manifestaciones, altercados y cargas policiales fueron los protagonistas del espacio europeo de educación superior –Bolonia– el año pasado. Pero el proceso ha seguido su camino y las universidades han dado un enorme salto hacia Bolonia durante el curso que ahora acaba. Los protagonistas de este año clave para la convergencia europea han sido otros: la aplicación de los nuevos planes de estudio y metodología, la adaptación de las infraestructuras y las estrecheces presupuestarias. "El cambio más importante en siglos dentro de la universidad coincide con el peor momento económico en décadas", dice el vicerrector de Docencia y Ordenación académica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Josep Eladi Baños.

Con el 77% de los títulos ya adaptados –el curso anterior sólo era un 10%–, las universidades públicas catalanas hacen malabarismos para que no falten profesores en los grupos reducidos de alumnos o para remodelar las aulas tal y como la filosofía del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) precisa. Con Bolonia la clase magistral pierde protagonismo, se potencia la evaluación continuada y los grupos con menos estudiantes. Pero las facultades tienen casi prohibido contratar personal y las jubilaciones prácticamente no se cubren. Como consecuencia, surgen dificultades para que todos los grupos reducidos tengan un profesor y para asignar tutores. Sobre todo en las universidades pequeñas. "Tenemos serios problemas con esto", reconoce el rector de la Universitat de Lleida, Joan Vinyes. "Ocurre especialmente en las titulaciones de ciencias sociales, con muchos más alumnos", continúa. El curso 2007-2008 –datos oficiales más recientes– había en España diez estudiantes a tiempo completo por cada profesor –la mayoría investiga además de dedicarse a la docencia–. La media de Europa es de 16,7. El Ministerio de Educación apunta un gran desequilibrio en la distribución del profesorado. En ciencias de la salud la ratio es de 6,6 alumnos por docente, en ciencias experimentales de 5,6, pero en ciencias sociales es de 22,5, y esto hace dos cursos, cuando aún había margen para contratar personal. Profesores universitarios consultados se quejan de la "sobrecarga" de trabajo a la que se ven sometidos con la evaluación continuada, las tutorías o la preparación de las prácticas, lo que acaba repercutiendo en la calidad de la docencia, "siempre dentro de unos márgenes de calidad aceptables", insisten. "El número de profesores es suficiente pero está en el límite", afirma el decano de la facultad de Física de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Àngel Padró. El decano de la facultad de Psicología de esta misma universidad, Manel Viader, añade que, a pesar de que se da respuesta a las necesidades esenciales, "queda un amplio margen de mejora". "En las actividades teóricas el número de estudiantes por grupo es excesivo, algunas actividades prácticas no se pueden hacer en las condiciones que corresponderían a sus características y el nivel de tutorización ha de mejorar", dice Viader.

La pareja EEES-crisis económica plantea una nueva situación a la que algunas universidades se adaptan aplicando economías de escala y aprovechando recursos al máximo. Es el caso de la Universitat Rovira i Virgili (URV), donde las titulaciones se han reducido de 47 a 37 y algunas comparten primer curso, explica su rector, Francesc Xavier Grau. En la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) controlan bien el número de asignaturas optativas e intentan que no se impartan si tienen menos de diez estudiantes matriculados –"protegiendo la diversidad", dice la vicerrectora de Política Docente, Montserrat Farrell–. Además están inmersos en un estudio detallado de todas las titulaciones par identificar dónde hay déficit y dónde superávit de profesores.

Adecuar las instalaciones es el otro gran quebradero de cabeza. Se necesitan aulas más pequeñas y las universidades invierten dinero en ello justo en un momento que no da para alegrías presupuestarias. En este caso son las universidades grandes las que más acusan el problema. Maite Anguera, vicerrectora de Política Docente y Científica de la UB, asegura que la institución está haciendo "un esfuerzo inmenso" para adaptar los aularios –este año han dedicado a ello una partida de 365.000 euros–. La mayoría de las universidades comenzará el curso 2010-2011 con el 100% de los títulos adaptados al EEES, pero sin las infraestructuras adecuadas en todas las facultades.

Este curso ha hecho las veces de año cero de Bolonia en España y las universidades ya hacen balance de sus primeros efectos. Los defensores del EEES aseguraban que los resultados académicos mejorarían gracias a la nueva metodología. Aún es pronto para sacar conclusiones, dicen desde las universidades, aunque constatan una ligera mejora del rendimiento de los estudiantes. "Los créditos aprobados sobre los matriculados han pasado del 60% al 80% en muchas asignaturas de los nuevos grados", afirma Xavier Colom, vicerrector de Docencia y Estudiantado de la Universitat Politècnica de Catalunya. En la UPF el rendimiento ha pasado del 70% al 80% y en la URV del 67% al 73% desde que se introdujo el nuevo sistema. Los alumnos acabarán como mínimo "igual de preparados con los nuevos planes de estudio", afirman.

Según la rectora de la Universitat de Girona, Anna Maria Geli, este curso se ha completado la parte sencilla del EEES: cambiar la estructura de las carreras. Lo más difícil viene el curso que viene, conseguir que todos los profesores, también los disidentes, sigan la nueva metodología y que la falta de presupuesto no traspase ese límite del que hablaba el decano de Física de la UB.

Com passar l'estona durant una ocupació

2010-01-05T00:06:00.005+01:00

Sí, exacte: com passar l'estona durant una ocupació "superseriosa" en contra d'una dictadura i d'una repressió cap als estudiants (vídeo extret del youtube, genial!).

Per fi, judici: tots absolts

2010-01-04T12:01:00.002+01:00

Article visible aquí: Tots els alumnes absolts i la resta de judicis suspesos

En fi, que per el que es veu a la universitat tot s'hi val. Ja ho sabeu companys! A apartir d'ara si la munteu no us passarà res, així que a petar piquets o vagues o ocupacions si cal amb la força, que us passarà res (dit amb humor).

I un altre articles (per a riure): El PP de Barcelona creu que la Generalitat promou un efecte crida de radicals i ocupes

Quines notícies més... no opinaré, ja sou grandets per a opinar vosaltres i deixar-les anar ben a gust.

Rumors

2010-01-03T19:21:00.001+01:00

Hi ha rumors de que cert sindicat vol repetir el pollastre d'ocupacions vàries...

Un debat molt entretingut

2009-12-24T11:28:00.002+01:00

Al bloc de l'assemblea de psicologia hi ha un debat als comentaris que val molt la pena sobre el text de "què és l'AJEC"?

https://www.blogger.com/comment.g?blogID=7964312726489867697&postID=4653415032194616339

Agraïment

2009-12-23T15:04:00.002+01:00

Aquest bloc arriba a les 1500 visites diàries d'uns 830 usuaris constants.

No sé si és molt o si és poc, però em fa molta il·lusió, que per alguna cosa hi és: per ser llegit.

Gràcies per la vostra lectura, espero que gaudiu d'una manera o altra d'aquest bloc.

PD: I no, no us preocupeu que no hi haurà publicitat ni altres xorrades al bloc, ja hi ha prou animalades com per animar el "cotarro" amb finalitat lucrativa.

Vídeos interessants

2009-12-20T16:53:00.004+01:00

Al bloc d'en Xavier Villalba he trobat un comentari d'una tal mariaxlluita amb un enllaç a vídeos:

http://www.veoh.com/search/videos/q/mariaxlluita

Entre ells destaca un, que recorda o sembla ser de quan un grup assembleari va entrar al deganat de lletres, o un assumpte semblant ja mig oblidat:

Watch VTS_01_1_converted.avi in Activism & Non-Profit  |  View More Free Videos Online at Veoh.com

Watch VTS_01_2_converted.avi in Activism & Non-Profit  |  View More Free Videos Online at Veoh.com

Watch VTS_01_3_converted.avi in Activism & Non-Profit  |  View More Free Videos Online at Veoh.com

Humor: paròdia número 2

2009-12-19T23:32:00.002+01:00

Suspès el judici que tocava ahir

2009-12-19T12:24:00.000+01:00

BARCELONA, 18 Dic. (EUROPA PRESS) -

El juicio contra los 34 estudiantes que ocuparon la Facultad de Filosofía y Letras de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) contra el Plan de Bolonia en marzo de 2008, que debía celebrarse hoy en el Juzgado de Instrucción número 5 de Cerdanyola del Vallès, finalmente se ha suspendido.

Según ha explicado a Europa Press la abogada de los jóvenes, Pilar Rodríguez, la Fiscalía ha pedido un aplazamiento para poder determinar si los hechos han prescrito, tal y como alegó la defensa de los estudiantes en un escrito presentado hace dos semanas.

Sin embargo, la letrada añadió que muchos de los estudiantes, que están acusados de faltas de desordenes públicos, no habían podido ser citados, por lo que lo más probable es que el juicio se hubiera suspendido de todas formas.

El 4 de marzo de 2008 un total de 34 estudiantes ocuparon la UAB y, tras la negativa de éstos de abandonar el espacio, el entonces rector, Lluís Ferrer, ordenó el desalojo a los Mossos d'Esquadra. La actuación policial dejó una cincuentena de heridos, ya que fuera de la Facultad aguardaban otro centenar de estudiantes dándoles apoyo.

Este juicio se enmarca en las ocho citas judiciales programadas contra un centenar de estudiantes catalanes que el año pasado protagonizaron diversas protestas contra la implantación del Plan de Bolonia.

El primero de los celebrados, acusaba a nueve estudiantes por faltas de deslucimiento de bienes inmuebles por encadenarse en la sede de ERC el 28 de abril de 2009, acción que acabó con el desalojo por parte de los Mossos d'Esquadra, pero la Fiscalía pidió la suspensión del juicio porque ERC no concretó los daños sufridos, quienes el día antes se retiraron del proceso.

El 13 de noviembre, los siete estudiantes de la UAB acusados de falta de desórdenes públicos por boicotear el Consejo de Gobierno, quedaron absueltos después de que los agentes de seguridad no reconocieron a ninguno y de que la acusación particular se retirara.

El 18 de noviembre debía celebrarse un juicio contra 53 personas por faltas de desobediencia a la autoridad por el desalojo realizador por los Mossos d'Esquadra en el Rectorado de la Universitat de Barcelona (UB) el 18 de marzo de 2009, después de unos cuatro meses de ocupación estudiantil, pero se suspendió al no lograr citar el juez las 53 personas.

De los seis juicios previstos para el 26 de noviembre, sólo se celebraron la mitad. En los otros tres --por faltas de desobediencia a la autoridad y de lesiones contra los Mossos tras el desalojo de la UB--, las versiones entre los agentes de seguridad y los estudiantes no coincidían, por lo que están pendientes de sentencia.

Además, están pendientes de fecha otros tres juicios, el primero de ellos por el desalojo policial del Campus de la Pompeu Fabra (UPF) el día de su inauguración --12 de febrero de 2009--, en que estuvo presente el presidente de la Generalitat, José Montilla, y que dejó un detenido, aunque las diligencias siguen abiertas.

Otras dos personas serán juzgadas por delitos de desobediencia a la autoridad y daños tras ser detenidas en una protesta ante la Conselleria de Innovación, Universidades y Empresa el 5 de febrero de 2009.

Finalmente, 15 estudiantes acusados de desórdenes públicos serán juzgados por boicotear la celebración de la Junta permanente de la Facultad de Letras de la UAB el 30 de mayo de 2008.

Judici (2)

2009-12-18T21:40:00.001+01:00

Un total de 34 estudiants que van ocupar la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) contra el Pla de Bolonya el març del 2008 seran jutjats avui.

El 4 de març del 2008 un total de 34 estudiants van ocupar l'esmentada Facultat i, després de la negativa d'aquests d'abandonar l'espai, l'aleshores rector, Lluís Ferrer, va ordenar-ne el desallotjament als Mossos d'Esquadra. L'actuació policial va deixar una cinquantena de ferits, ja que fora de la Facultat esperaven un altre centenar d'estudiants donant-los suport.

La vista tindrà lloc al jutjat d'Instrucció número 5 de Cerdanyola del Vallès per faltes de desordres públics.

Aquest judici s'emmarca en les vuit cites judicials programades contra un centenar d'estudiants catalans que l'any passat van protagonitzar diverses protestes contra la implantació del Pla de Bolonya.

El primer dels celebrats, acusava nou estudiants per faltes de deslluïment de béns immobles per encadenar-se a la seu d'ERC el 28 d'abril del 2009, acció que va acabar amb el desallotjament per part dels Mossos d'Esquadra, però la Fiscalia va demanar la suspensió del judici perquè ERC no va concretar-ne els danys , els qui el dia abans es van retirar del procés.

El 13 de novembre, els set estudiants de la UAB acusats de falta de desordres públics per boicotejar el Consell de Govern, van quedar absolts després que els agents de seguretat no en van reconèixer cap i que l'acusació particular es retirés.

El 18 de novembre havia de celebrar-se un judici contra 53 persones per faltes de desobediència a l'autoritat pel desallotjament realitzat pels Mossos d'Esquadra en el Rectorat de la Universitat de Barcelona (UB) el 18 de març del 2009, després d'uns quatre mesos d'ocupació estudiantil, però es va suspendre en no aconseguir citar el jutge les 53 persones.

Dels sis judicis previstos per al 26 de novembre, només se'n van celebrar la meitat. En els altres tres --per faltes de desobediència a l'autoritat i de lesions contra els Mossos després del desallotjament de la UB--, les versions entre els agents de seguretat i els estudiants no coincidien, pel qual estan pendents de sentència.

A més, estan pendents de data tres judicis més, el primer pel desallotjament policial del Campus de la Pompeu Fabra (UPF) el dia de la seva inauguració --12 de febrer del 2009--, que va estar present el president de la Generalitat, José Montilla, i que va deixar un detingut, tot i que les diligències continuen obertes.

Dues persones més seran jutjades per delictes de desobediència a l'autoritat i danys després de ser detingudes en una protesta davant de la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa el 5 de febrer del 2009.

Finalment, 15 estudiants acusats de desordres públics seran jutjats per boicotejar la celebració de la Junta permanent de la Facultat de Lletres de la UAB el 30 de maig del 2008.

Judici

2009-12-18T21:36:00.000+01:00

Un total de 34 estudiantes que ocuparon la Facultad de Filosofía y Letras de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) contra el Plan de Bolonia en marzo de 2008 serán juzgados mañana.

El 4 de marzo de 2008 un total de 34 estudiantes ocuparon dicha Facultad y, tras la negativa de éstos de abandonar el espacio, el entonces rector, Lluís Ferrer, ordenó el desalojo a los Mossos d'Esquadra. La actuación policial dejó una cincuentena de heridos, ya que fuera de la Facultad aguardaban otro centenar de estudiantes dándoles apoyo.

La vista tendrá lugar en el Juzgado de Instrucción número 5 de Cerdanyola del Vallès por faltas de desórdenes públicos.

Finalmente, 15 estudiantes acusados de desórdenes públicos serán juzgados por boicotear la celebración de la Junta permanente de la Facultad de Letras de la UAB el 30 de mayo de 2008.

l'EEES o Pla Bolonya "sense rodeos"

2009-12-11T10:12:00.002+01:00

Opineu, què és sa!

Cosetes...

2009-12-09T20:26:00.002+01:00

No és normal que quan fas alguna cosa en la que creus la gent t'amenaci per mail o de tant en tant a la cara.

No és normal que intentis fer alguna cosa i abans de començar ja et trobes amb tot d'amargats de diversos col·lectius sobretot d'algunes assemblees que els hi agafa pànic perque passi com a polítiques (i siguin incapaços de raonar, vagin directament amb la demagògia entre ells i per internet).

El que no és normal és que quan et cansis perque es passen de la ratlla i tu decideixes pagar amb la mateixa moneda aleshores ja no només no raonen sinó que toquen situacions personals o fins i tot es fiquen amb la teva vida sense raó aparent, i si reacciones et tracten com un monstre com si t'haguéssis d'aguantar de tot i seguir sent una "santa" (en el sentit d'aguantar sense reaccionar).

El que no és normal és que t'hagis de justificar per qualsevol cosa que diguis o facis mentre has d'aguantar insults i amenaces anònimes, de covards (fins que t'ho prèns com un "si tan diuen és que saben que els hi toca els nassos").

El que no és normal és lluitar contra alguna cosa i després posar-se a plorar quan acabes identificat, expedientat, o el que sigui. El que no és normal que es parli de grisos quan ningú dels que participem d'alguna manera en el moviment estudiantil siguem incapaços d'acceptar les conseqüències dels nostres actes (sigui dit: donar la cara = ser un cap de turcs de covards per internet).

No és normal realitzar un acte vandàlic a un bar i que quan aparegui gravat per internet es vingui a demanar que es retiri "que pot donar problemes als que es poden identificar". Doncs no haver-ho fet, bé que volien cridar l'atenció, bé que han molestat i han llançat una bengala amb gent dinant, doncs passa el que passa: algú reacciona i ho penja a internet.

Bé que es parla de lluites tradicionals, però bé que tradicionalment (apart dels covards de sempre que es tapen i que se les carreguin els demés) quan es detenia seguia formant part del procés de reivindicació.

Són temps tristos, temps en que queda palesa la moda universitària i el voler mantenir una impunitat impossible.

Són temps tristos en que es nota com la gent adulta covardament aprofitant internet no tenen problema en demostrar que la majoria d'edat no és una qüestió de responsabilitat sinó de simple vellessa...

Un bon enllaç

2009-12-03T19:34:00.003+01:00

Batiscafo socialista m'envia el següent enllaç i comentari:

Hem sembla molt bé que necessitis el teu propi procés de catàrsi, però és molt trist que alguns abandoneu el debat sobre el paper de l'ens públic...

En aquest link tens la explicació del perqué de la protesta. La explicació la dóna l'usuari Unitat_Catalana:

http://www.racocatala.cat/forums/fil/115661/protestes-estudiantils-com-perdre-rao?pag=1

Per cert, un bar no és una eina per fer finançar una universitat.

Comentaris anònims o pseudònims*: sant tornem-hi

2009-12-03T18:55:00.003+01:00

1r) Assemblea UB Raval (òbviament, no els deu caldre dir noms i cognoms, suposo que com parlen col·lectivament, són responsables col·lectivament):

Resultats d'un exercici democràtic realitzat a l'assemblea UB Raval, un discurs obert i aprovat per la majoria (74%), el dia 3 vaga convocada gràcies a les votacions dels alumnes presents a totes les classes d'Història i Filosofia de la facultat del Raval al llarg d'aquest matí.

Assemblea UB Raval

Els hi remeto un comentari del seu propi bloc:

Me parece perfecto salvo la coaccion en el voto. Porque no montan papeletas y hacen voto secreto, SI o NO, no hay mas. Luego se recoge, se recuenta en la clase y se dice el resultado. No creo que sea tan dificil y se respeta la voluntad de cada uno sin que se sienta coaccionado por lo que vote el vecino, el amigo o por ser el "empollon" o el "radical" que va a votar una cosa o otra.

Que és el mateix que va passar a lletres el curs passat: tan difícil és fer-ho amb urnes i fer ús del vot anònim?

2n) L'assemblea del Raval

Al vídeo no es veu cap bengala.

I aquí la meva resposta per mail:

Salutacions,

l'acció d'ahir es va realitzar cap a les 13:45 aproximadament, es va llançar a l'interior del bar, concretament al nou restaurant.

És impossible que es vegi com la tiraven amb tanta gent al davant. Les restes cremades i mullades és el que queda de la bengala.

Us convido a parlar amb gent de la facultad, sobretot als treballadors i treballadores del bar.

Gràcies per la vostra comprensió.

Júlia

PD: No publico comentaris d'associacions sino noms i cognoms. Gràcies (ho posa dalt de tot del bloc).

(Bé, avui és l'excepció)

3r) Un tal batiscafo socialista:

Trobo deplorable que es faci una protesta en contra d'una zona VIP fonamentada en que s'estan gastant els diners públics en generar espais per gent de primera i gent de segona i l'únic comentari que tinguis al respecte sigui que han fet "bretolades".

Una resposta:

Trobo més deplorable que gent que es tapa la cara faci això amb gent a dins d'un espai que no en té cap culpa del que passa, trobo més deplorable col·lapsar l'entrada a aquest espai i llançar una bengala amb gent a dins, trobo més deplorable que es facin pintades aprofitant "l'abultament" humà.

Trobo més deplorable der ús d'un cartell reivindicatiu per a destrossar un caixer de Caixa Catalunya al vestíbul de lletres, trobo més deplorable fer que se les carreguin uns treballadors (els del bar) que no en tenen cap culpa.

Trobo deplorable que la gent que fa aquestes coses sigui incapaç de donar la cara quan realitza aquests actes criminals.

Potser caldria que arribessis al nivell de pensar que molt possiblement si s'ha fet un bar així és perque l'administració de la UAB ha preferit començar per intentar obtenir fons a base de muntar un bar-restaurant, un servei de neteja, etc, que no pas per començar a obtenir fons d'empreses en els estudis pròpiament dits.

Potser també caldria veure la hipocresia que suposa passar-se el temps fent pintades i després queixar-se del dèficit de la UAB. La hipocrèsia que suposa passar-se el temps causant inseguretat entre els companys de la universitat però desprès queixar-se quan es prenen mesures de qualsevol tipus.

Seguint, trobo més ridícul i infame que gent que se suposa que forma part de col·lectius d'esquerres alternatives o sense posició política (antisistema, etc.) critiqui a les persones i els hi falti el respecte o amenaci fent ús no de raonaments i argumentació sinó de situacions personals per les quals se suposa que s'està lluitant per a que no es discrimini ni criminalitzi.

I tens raó, no li hauria de dir bretolada: li hauria de dir acte vandàlic i criminal, gràcies per ajudar-me a rectificar.

Atac al bar de lletres!

2009-12-02T15:56:00.005+01:00

Avui, unes 70 persones han entrat al bar de lletres sota consignes com "no a la privatització" i amb un cartell.

Entre ells figuraven alguns expulsats de la UAB, alguns expedientats, i sobretot gent de fora de la pròpia UAB.

Com era d'esperar, havien de fer una bretolada: en aquest cas han llançat una bengala que ha omplert de fum tot el bar i han fet unes quantes pintades dins i fora del restaurant interior.

Aquí us deixo dos videos i fotografies:

Això ennegrit i moll és la bengala, que no he pogut entrar fins que se n'ha anat tot el fum... quin espectacle...

Motius varis de la vaga de demà

2009-12-02T10:21:00.006+01:00

I una resposta amb sentit comú (gràcies F.)!

I finalment... Algun dia aprendràn a dir EEES en ves de Bolonya?

Un altre discurs barat:: Què és l'assemblea de facultat?

2009-12-01T12:30:00.004+01:00

Què és l'assemblea de facultat? És un producte cultural, una moda a seguir. Tenen a personesw carismàtiques, i altres que els segueixen des de la ignorància. Altres s'hi uneixen sota el so del batibull, dels tambors d'una lluita que molts cops res té a veure amb la universitat.

Són una agrupació de gent, que segueix la moda de les lluites que abans tenien sentit enfrontant-se a alguna cosa més gran, una repressió... Ara no són més que una ombra del que va ser abans el moviment: una replicació interessada aplicada a un sense sentit.

Són pocs, emparant-se fins i tot en dur gent de fora de les facultats per a quedar bé, per a fer el que es diria vulgarment "bulto" sense un transfons real...

Es venen com a lluitadors, agressius, en contra d'un sistema que diuen els oprimeix, realitzen totes aquelles activitats de les que es queixesn: coaccions i censura, autoritarisme i soberbia. Una amarga col·lecció de termes des dels quals veuen la palla a l'ull aliè, mai la viga al propi.

És un escenari fantasiós, il·lusori, en que en el moment en que hi participa gent que no està realment interessada, que no està acostumada, o no comulga amb l'estil dels anomenats "assemblearis per se", els asidus de l'assemblea, són capaços de recórrer a temes personals de la persone en concret a falta d'argumentació real. En el meu cas ha quedat prou clar com funciona la covardia anònima ficant-se amb la meva vida personal i situacions difícils demostrant que no són més que una bruta patranya del que diuen ser... són tot el contrari i als que els hi duen la contrària no tenen problema en explotar aquelles coses que la societat desprecia i ells diuen no discriminar...

És un aparador perfecte per als que busquen alguna manera de lluitar o de tenir una alternativa al que està establert. Per darrere queden els interessos personals, la manipulació, l'intent de quedar impune de qualsevol acte criminal, la criminalització de tot el que va en contra seu... mentre es dediquen a vendre un interès en una universitat pública i autogestionada, fent ús constant dels diners del sistema del que tan es queixen a base de subvencions de tot tipus i de tot arreu (si hi poden accedir, per suposat).

L’assemblea és el somriure, la representació utòpica d'un sistema que ha quedat clar que no funciona, i a les universitats més encara: allí on hi ha un rastre d'aquests moviments, acaba regnant la brutícia, el malentès i sobretot l'enfrontament constant... És la queixa d'un sistema de representació política al que s'imita i s'empitjora, convertint-lo en una mostra de l'elitisme que no volen a la universitat, així com la soberbia i la prepotència...

[I aquí tal qual ja ho defineix la pròpia escriptora de l'escrit] La gent ha de tenir tares , contradiccions, ha de estar entusiasmada, voluntariosa , humana i ser sincera. Ha de ser real. Lu contrari es monstruós. El monstre de lu políticament professional: es Goebbels. Monstres de cares amables ,envoltori fi, mans delicades però podrits d’intencions d’altres, de males intencions.

A que ve l'assemblea? A carregar-se tota harmonia entre estudiants, a imposar-se per sobre de qualsevol altre congènere a la seva facultat. Tot per intentar superposar-hi les ganes de sortir a la televisió, de convertir la lluita de base en un currículum per accedir a la política. Tracta en general de la desconfiança cap a la resta d'estudiants, que no entenen de què va la lluita i els interessos estudiantils.

L'assemblea es converteix doncs, en aquella figura paternal, que desprecia als altres però que els protegeix de sí mateixos: l'assemblea esdevé doncs, una burda imitació del sistema del que es queixen, però molt més tancat...

Compte, perquè són pocs; compte, perquè fan el possible per a arribar on els interessa; compte, perquè no coneixen límits morals; compte, perquè ells no tenen cap norma ni en segueixen cap...

Això és l'assemblea de facultat... avui dia.

Nota: en resposta a http://psicoassemblea.blogspot.com/2009/11/que-es-lajec.html

Resultats d'enquestes

2009-12-01T10:36:00.002+01:00

Creus que els imputats del desallotjament del rectorat de la UB han d'ésser castigats?

Sí, i cruelment	7 (58%)
Sí, suaument	1 (8%)
No, van fer el que tocava	3 (25%)
No, però s'haurien de prendre mesures per a que no torni a passar	0 (0%)
NS/NC/Me la sua	1 (8%)

Què opines de l'assemblea de la teva facultat?

Fa la seva feina	1 (10%)
No fot ni brot	3 (30%)
Va a la seva bola	1 (10%)
Es contradeix	4 (40%)
Hi participo constanment	1 (10%)
No hi participo	1 (10%)
NS/NC/Me la sua	1 (10%)
No en vull saber res de les assemblees de facultat	7 (70%)

Quins col·lectius i/o institucions us mereixen més confiança?

Deganat de la vostra facultat	2 (20%)
Un col·lectiu estudiantil no assembleari (sense concretar)	4 (40%)
Assemblea de facultat	1 (10%)
SEPC	1 (10%)
Rectorat	0 (0%)
AJEC	5 (50%)
AEP	5 (50%)
JUNTS	4 (40%)
Altres (podeu concretar deixant un comentari al post de les enquestes)	5 (50%)
NS/NC/Me la sua	0 (0%)

Bé, LES VOTACIONS MULTITUDINÀRIES a les enquestes...
Val, em temo que de multitudinari res, però té gràcia. Potser hauri de fer com algunes entitats estatunitenques que consideren que cada trucada o vot equival a 100.000.000 de persones Així que aproximadament han votat... 1.100.000.000! Òbviament, és humor, que consti.

Moltíssimes gràcies als que heu votat, m'agrada saber la vostra opinió en els temes exposats, estimats lectors.

Val més que cadascú interpreti el que vulgui...

Humor: pseudo novetats d'aquest curs (per escrit!)

2009-12-01T10:26:00.004+01:00

1) Un cas excel·lent de feixisme assembleari: Que es l’Ajec ?¿

2) Un cas de sectarisme: Vaga difusa, falta d'informació

3) Un cas de victimisme subjectiu i paranoic, o més ben dit, com els hi fot que els hi facin el que ells fan a tot arreu: Per la llibertat d'expressió i contra la censura a la UAB

4) Com deixar la universitat feta una merda i donar la culpa als demés (i a sobre, tenint menys mesures higièniques que als cursos anteriors): FMUAB (la festa assemblearia i SEPCera, sí, la que exclou altres associacions)

5) Treure les coses de pulleguera: Judicis contra els antibolonya (per l'ocupació de la seu d'ERC). Algú s'apunta a ocupar les cases d'aquests individus coma protesta per la seva conducta autoritària, feixista, entre altres?

I crec que per el moment n'hi ha prou... si algú té un altre punt que comenti.

Hi tornem (vaga)! Després ens diuen "vagos".

2009-11-30T23:36:00.008+01:00

És un ocell? És un avió? No! És una altra piltrafada confosa... de la que els simples mortals (o més ben dit estudiants sua assemblees) no en tenim ni idea.

A la última assemblea de lletres ens trobavem que a l'ordre del dia hi havia... VAGA EL 3 DE DESEMBRE! Motius? Per que especificar-los? Ja no cal, a lletres estem inmunitzats contra vagues sense sentit...

No se sap d'on surt la idea de la vaga... però s'està estenent. Com una taca de gasolina perillosament a prop d'un encenedor... un ataca que s'escampa vés a saber on és la fuita...

A lletres s'ha escampat que és per els expedientats, per els desallotjats que aniran a judici (i el que deu estar de fons encara). [Cliqueu al play per a que tingui gràcia]

Val, bromes apart, aquí teniu el cartell de la possible vaga i la segura mani.

ACTUALITZACIÓ: Val, sembla ser que està convocat per la CAE, aquí teniu el cartell...

NO a l'assemblearisme

2009-11-30T17:54:00.000+01:00

Extret de: "Reflexions d'un arqueòleg glamurós"

Segons les ideologies més hippies i ultraidealistes de l’esquerra (anarquisme i socialisme utòpic), si les persones fossin educades en el respecte mutu i l’amor, l’assemblea seria una forma perfecta de prendre decisions polítiques a nivell mundial i podríem eliminar qualsevol democràcia parlamentaria canviant-la per aplecs kumbayà al voltant d’una llar de foc.

Doncs bé, jo des de que tenia 15 anys tota la meva vida la he passat amb l’agenda atapeïda de reunions: que si l’Esplai, que si la Colla de Diables, que si Clubs de Rol, associacions gais, cases okupes, estudiants de la UAB, Grups d’investigació en Arqueologia…

I analitzant tota la meva experiència empírica acumulada en interminables reunions he arribat a una conclusió determinant: l’assemblearisme, tot i ser desgraciadament necessari, és la forma més absurda e inútil de govern polític pels següents motius:

1.- Es la dictadura dels carismàtics: Aquelles persones que tenen vergonya a parlar en públic no tenen cap pes polític i la seva opinió queda completament invisibilitzada per aquells líders que, fent ús de la seva popularitat, acaben imposant sempre la seva opinió. Com algú s’atreveixi a portar-los la contraria ja ha begut oli!

2.- Es la forma més lenta de prendre una decisió: Quan cal reaccionar ràpidament i a contrarellotge, per que la urgència dels fets així ho exigeix, no podem esperar a llegir la ordre del dia, demanar torn de paraula, esperar que ens la donin, discutir amb 25 persones més, fer votacions, arribar a consensos…

3.- Les resolucions que s’acorden son de paper mullat: Si una reunió decideix quelcom que a algú no li agrada, no passa res, se’n convoca una altre al cap d’una estona excloent els que han pres la decisió anterior i Santes Pasqües.

4.- Es la culminació de la hipocresia extrema: Heu vist mai una assemblea on la gent digui el que pensa realment? No, en aquests actes públics tothom aparenta ser amic i es guarden els ganivets per a més tard. Ningú s’atreveix a votar en contra del nomenament d’un càrrec encara que sàpiga que la persona escollida és un perfecte inútil: a veure qui es el guapo que li diu a ma alçada.

5.- Es facilíssim manipular una votació: Tan sols cal que convidem a l’assemblea a tota la gent que sabem que ens donarà suport i procurem que aquell dia i hora no puguin vindre els que segurament estan en contra.

6.- Els que proposen una acció son els primers a no fer-la: “Per que no anem a aquells nazis i els hi donem una pallissa? Be, jo no podré vindre ja que tinc un sopar eh, però vosaltres aneu-hi que jo us dono suport moral”

7- Es un diàleg de sords: En una reunió la majoria de gent no hi va a escoltar els arguments dels altres i arribar a un consens pactat, sinó a imposar els seus propis criteris de forma dogmàtica i excloent.

8.- L’assemblearisme no es garantia de que les resolucions adoptades siguin més d’esquerres: Les primàries del Partit Republicà als EUA es fan en “caucus” o assemblees locals i solen escollir a persones tan anarquistes com Georges W. Bush.

Es evident que la filosofia de Rosseau ha fet molt de mal! El teòric francès pensava que l’home era bo per naturalesa, però l’havia corromput la societat. Ell proposava tornar al estadi de la bondat primigènia en el que es vivia en harmonia amb la natura (al Paleolític??), abolint qualsevol forma de jerarquia i representació indirecta, prenent qualsevol iniciativa col•lectiva per assemblearisme.

Però els científics socials ja sabem que Rosseau va ficar la pota per tot arreu: ni la bondat ni la maldat es porten escrites als gens, ja que son termes idealistes, platònics i subjectius; que al Paleolític les jerarquies socials existien perfectament, tot i que en comptes d’estar marcades per la riquesa ho estaven per la edat i l’experiència i que, des d’un punt de vista antropològic, com ja he demostrat, les assemblees tenen molts més defectes que la democràcia representativa que, per a mi, segueix sent el millor sistema polític inventat fins a la data.

Més humor: ajudant al SEPC

2009-11-29T14:35:00.002+01:00

Bé, sempre que aconseguim un windows hem d'aguantar que aquest estigui en castellà.

Per a tenir-lo en català podeu fer ús d'aquests arxius:

Windows XP

Windows Vista

Windows 7

De totes maneres us recordo que algunes funcions en la versió catalana no funcionen, sobretot les de reconeixement de veu i altres.

Finalment, podeu utilitzar altres Sistemes com Linux, els quals tenen per defecte opció en català. Personalment us recomano UBUNTU.

Dos PDFs interessants (on no posa qui els fa)

2009-11-27T23:30:00.001+01:00

- Guió de debat

- Guió discurs

Bé, suposadament fet per "PMCMFAF (plataforma mobilitzadora contra la mort funcional de les assemblees de facultat)"

Performance als jutjats

2009-11-27T23:24:00.003+01:00

Més videos (ara feia temps que no sortia res...):

Això sí, acusacions falses per part de totes les parts... oi?

I si m'equivoco "no rectifico" torno a començar

2009-11-27T09:08:00.004+01:00

Títol a paròdia de l'anunci de "parlem català".

Punts del dia:

a) Vaga 3 de desembre
b) CAF i CAE
c) Bar - zona VIP i preus
d) Altres

Opinions?

EL cartell

2009-11-27T09:03:00.003+01:00

Us convido a llegir aquest cartell (està borrós, em sap greu, però així segur que us hi fixeu)...

Etapa post-què?

2009-11-25T09:23:00.003+01:00

Com es pot dir etapa post Bolonya a una etapa en que hem entrat plenament a l'EEES!? En tot cas es voldrà dir "etapa post-pseudorevol·lució"! O en el seu defecte "etapa inter-bolonya/EEES".

Des de quan és post-bolonya ara que s'han aplicat els graus a quasi tots els plans d'estudis? Des de quan es prenen les "lluites sortides de to" com a marcatge i punt de referència sobre l'EEES o Bolonya?

A mi em planteja, senzillament, ganes de riure...

Noves enquestes

2009-11-24T09:51:00.001+01:00

Bé, com sempre, ja sabeu que m'agrada saber l'opinió de la gent, així que us poso a mà dreta unes enquestes de diversos temes, em farieu un favor si votéssiu (sigueu sincers, que no costa res).

¿Qué es asamblea?

2009-11-24T09:45:00.006+01:00

(versió modificada del poema de Gustavo Adolfo Bécquer)

¿Qué es asamblea?, dices mientras clavas

En mi espalda tu cuchillo enrojecido.

¡Qué es asamblea! ¿Y tú me lo preguntas?
Asamblea eres tú.

(I cau inconscient al terra)

Humor del que m'agrada... que cada cual interpreti, que en ves de tantes consignes barates fer ús de bona poesia està molt bé.

Feixisme assembleari: psicologia i més consignes barates

2009-11-22T16:31:00.003+01:00

He trobat aquest escrit al bloc de l'assemblea de psicologia, en la qual es critica l'AJEC, un col·lectiu d'estudiants a base de consignes barates i altres...

I com no, hi ha un comentari interessant d'algú fart de tant assemblearisme segregador:

O sigui que tot el que no siguin assemblees en que uns pocs individus es creuen amb dret a tot, en que la finalitat justifica els mitjans de manera maquiavèlica, en que s'intenten allargar tot el que impliqui una decisió real no compta?

Com vosaltres esteu plens de contradiccions i d'ironies, de mentides i d'hipocrèsia...Sou la vergonya dels estudiants i viviu del compte.

Així és com funcioneu? Donant mal nom a allò que ha triomfat a altres facultats fora del moviment assembleari, aquella moda que els nostres pares vivien amb tant orgull i no ha canviat gens? Bé, ara hi ha uuna impunitat de qualsevol acte delictiu.

Us dediqueu a dur la contrària a tot l'establert, a viure en un món de fantasia quan a la universitat es va a estudiar i a aprendre...

És una vergonya que companys de l facultat segueixin realitzant actes vandàlics i creguin tenir la raó, una veritat absoluta per sobre de qualsevol dels seus companys de facultat.

Els assemblearis sou xurma, una lacra social que es dedica a desbaratar tot el que no interessa amb metodologia feixista,amb un sistema elitista o més aviat segregador que com fan els nens petits...

Seguiu fent servir consignes les quals generen rebuig a la gent que haurieu de convèncer, tot i que en la vostra prepotència creieu tenir la raó absoluta dels assumptes que tracteu.

I faltaria esmentar un llarg etcètera, però ja seria omplir això massa i no val tan la pena...

I falta afegir que els col·lectius assemblearis universitàris són "superalternatius" i per això basen les festes en l'alcohol i per tant en alcoholitzar el jovent quan no es dediquen a altres coses...

O parlar d'autogestió i rebre subvencions de tot arreu...

Però tot s'ha de dir: quan fan un menjador vegà, queda prou bo... (alguna cosa bona havia de tenir el tema).

Humor nº 14: Zombie Assembly

2009-11-22T16:11:00.004+01:00

"Zombie Assembly" és el nou joc d'estratègia i humor per a la PSP. Si creieu que l'assemblea de lletres havia mort... no us havieu equivocat, pero ningú esperava que tornés des de la tomba...

Després d'excavar la seva pròpia tomba el curs passat, a aquest ja no tenen premises morals de cap tipus, i ha quedat ben clar amb la Festa Major de la UAB 2009 deixant la UAB com una deixalleria...

Amb aquest joc teniu una novetat: l'assemblea campa lliurement per les ciutats...

FMUAB - Comunicat vari

2009-10-30T23:38:00.002+01:00

He llegit al bloc de l'assemblea de polítiques el següent comunicat.

Molt maco, molt interessant, i força cert... excepte per una cosa: els col·lectius que venen begudes i fan festa, dónen gots o el que faci falta, després recullen tota la brutícia? No. És la trista resposta de sempre.

Com quan es realitza alguna reivindicació o acte, la major part dels cops no es neteja RES. Un bon exemple: el dia de commemoració de l'entrada dels mossos uns sacs amb pintura vermella van ser amuntegats al costat del quiosc. Un cop molls la pintura va regalimar. I com és obvi, no la van netejar...

En fi, les coses cauen per el seu propi pès... i són els hipòcrites els que són rebutjats.

Així va el món...

Primera assemblea del curs a lletres

2009-10-30T23:21:00.003+01:00

Després d'unes suposades ben merescudes vacances d'una lluita (si ja se sap que qui vol alguna cosa i lluita per ella, fa vacances!) el 26 a les 13 hores es va fer una nova assemblea.

Els temes? Els acomiadaments de l'OCÉ, la supressió de la festa major, i algun tema més que no recordo...

Per els qui no ho recordin, els membres de l'assemblea més asidus utilitzen normatives que els interessen o drets constitucionals (de deures mai, curiosament). Els mateixos que diuen que és un dret constitucional fer vaga, són incapaços de redactar una simple normativa per l'assemblea tal com estipula el reglament de la facultat de filosofia i lletres, la qual donaria la legitimitat que tan volen part dels seus membres asidus.

Per cert, se suposa que amb la nova LUC i l'adaptació a la LOU s'ha de modificar el reglament de la facultat, a veure si es posen durs... i posen les coses al seu lloc.

Una llàstima haver intentat entrar i veure que com funciona igual, més m'hagués valgut no perdre'm la classe d'idees polítiques, que tocava Thomas More, tema molt més interessant que els tractats a l'assemblea.

Per el que es veu ja no es preocupen de l'EEES, i menys encara dels problemes que hi ha aquest curs... i el que és pitjor: no es preocupen dels seus companys de facultat (si no és per coaccionar-los, per suposat).

Paciència, la nova assignatura de la UAB - Núria Algarra Camps

2009-09-16T17:12:00.003+02:00

Una companya ha escrit el següent text de coses que fa temps que dic, ella les concreta molt més. A veure si li feu més cas a ella! El seu bloc: http://nuria-algarra.blogspot.com/

Fa un parell d’anys vaig començar la carrera, suposo de la mateixa manera que comença qualsevol estudiant que ha aconseguit que l’acceptin allà on volia: amb ganes i il·lusió. Vam tenir un curs més o menys tranquil, amb alguna vaga contra la imminent implantació del pla Bolonya; però no hi vaig fer massa cas. L’entrada dels mossos a la UAB va marcar un abans i un desprès, creant un clima de tensió i una major divisió i radicalització de l’alumnat.

Les lluites contra el pla Bolonya i les protestes contra els mossos van anar en un augment progressiu durant el primer semestre del curs següent. A la UAB les classes van estar aturades durant un mes sencer, provocant així les lluites entre els que volien anar a classe i els que volien aturar el pla nou.

Pels d’Humanitats, que ja havíem començat el canvi a grau, el problema era un altre. Els que seguíem a llicenciatura se’ns solapaven les assignatures de manera que, per fer les assignatures d’un sol curs havies de fer horari de matí i tarda, que t’obligava a estar a la universitat de 8 i mitja del matí a 9 del vespre, amb moltes hores perdudes al mig que t’impedien treballar o fer qualsevol mena d’activitat. L’altra opció era agafar assignatures d’altres cursos i arriscar-se a que a l’últim any de carrera es solapessin més assignatures del compte, amb lo qual hauríem d’allargar un any més els nostres estudis.

La solució al problema que tant la coordinació com gestió acadèmica ens donaven una i altra vegada era passar-se a grau. I això és el que molts de nosaltres ens vam disposar a fer de cara al següent curs, ja que, tot i formar part d’una llicenciatura, seguíem la metodologia del pla nou. Podeu imaginar la cara que se’ns va quedar, quan desprès de tot un curs d’insistir en que la solució era fer el canvi a grau, el noi de Gestió Acadèmica em va preguntar si de veritat creia que era una bona idea. No em va voler donar cap explicació a la pregunta i vaig tirar endavant la sol·licitud. Al juliol, al fer-la, ens van dir que en un parell de setmanes ens arribaria una carta, que encara estic esperant, dient-me si la meva sol·licitud havia estat acceptada o no.

El nou curs ha començat, encara que molts encara no ho saben, ja amb un cert desordre i una confusió que no pronostica res de bo. Per començar, coordinació deia que començàvem el 14, mentre que ahir, gestió encara assegurava que comencem el 28 (quan ja portem dos dies de classe). Molts professors no apareixen, o no s’han assabentat de que el curs comença abans o ho fan veure, suposo que depèn del cas; mentre els pocs alumnes que ens hem assabentat, anem a classe sense haver-nos matriculat, ja que encara no s’han tancat actes del curs anterior.

Aquest matí he descobert que ja havien canviat el meu expedient, però que no m’han convalidat algunes assignatures que ja he fet i que en grau són obligatòries. Per tant, se suposa que després d’haver-les pagat, cursat i aprovat; les hauré de tornar a fer per un error de gestió que no estic disposada a empassar-me.

Els estudiants d’Humanitats no podem evitar sentir-nos ignorats i estafats. Arribats a aquest punt, la impotència ens sobrepassa i ens porta a preguntar-nos si és possible cursar a la UAB amb tranquil•litat, preocupant-nos només d’allò que se suposa que ens hem de preocupar els estudiants, que, per descomptat, no és si aquest o aquell fa o deixa de fer la seva feina, sinó fer la nostra el màxim de bé possible i formar-nos per estar preparats de cara a un futur professional. Crec que al nostre expedient, a més d'afegir les assignatures que ens han pres, hi hauria d'aparèixer una de nova, superada per tots amb matrícula: paciència.

Humor nº 13: Vells records d'abans de vacances

2009-09-10T12:40:00.003+02:00

Em sembla que ja ho vaig posar al bloc, però crec que un company d'història mereix una menció especial per un comentari en resposta a aquest:

que algú tregui això d'indymedia, el o la julia rosell aquest o aquesta és una infiltrada en el moviment estudiantil que la unica cosa que ha fet ha sigut criticar-ho tot, anar a parlar a la tele sense que ningú la/el triés, crear una organització paral·lela a l'assemblea de facultats per intentar accedir als càrrecs de la universitat i boikotejar el treball assembleari, i ara, treure aquesta merda de llibre per intentar fer-se famós/a.

Lxs gusanxs están tranquilos de momento, pero el pueblo no olvida a lxs traidorxs. A tothom li arriba el seu moment de rebre.

I Sir Darkest respongué:

Jajajajaja!!!

Una infiltrada! xDxDxD jajaja!! Amb maleta i tot de l'agent 007!! xDxD

Criticar-ho tot! xDxD Anar a parlar a la tele!! Sense que ningú l'escollis! xDxDxD Qui us va escollir per ocupar facultats?

Una organització paralel·la! xDxDxD La Lògia Francmasona Oriental dels Legionaris de l'Anticrist Bolonyès!! xDxDxDxD jajajaja

Per accedir als càrrecs universitaris!! xDxDxD De què? De degà? De rector? De líder estudiantil??? xDxD

BoiCotejar el treball assembleari! xDxD Quan algú vota contra el que vosaltres opineu a les assemblees es boicotejar el treball assembleari? Si les opinions que no van amb vosaltres són així de dolentes, com voleu que la gent hi participi? Ah és clar, no voleu que no hi vagi gaire gent perquè si nó sereu minoria, com ja ho sou fora de l'assemblea...

Un llibre per fer-se famós?! xDxDxDxD Best-seller!! Ni una fusió de Ken Follett, Carlos Ruiz Zafón i Dan Brown treuria més diners que ella del seu llibre! xDxDxD Dintre de poc el traduiran al klingon!! xDxDxDxD jajajaja

LOs gusanOs están tranquilos?? Dónde? En un spa? xDxD

El pueblo no olvida a los traidores?! xDxD Los estudiantes no olvidan los piquetes! xDxD

A tothom li arriba el seu moment de rebre? xDxD Cartes? Aplaudiments? Elogis? Amenaces?

Vaya por Dios... Un anarcoguay aprenent de Jiménez Losantos... Fue ETA!! xDxDxD

Va ser un dels posts que a certa gent lianta li agrada penjar en nom d'X...

Per cert, em sembla molt trist que la majoria de visites d'aquest bloc en ves d'anar a llegir qualsevol informació útil vagin dedicades a les fotografies del local d'estudiants de lletres... en fi, suposo que són prioritats curioses.

Humor nº 12:: Contradiccions divertides

2009-09-07T01:14:00.003+02:00

http://www.kaosenlared.net/noticia/necesidad-balance-movimiento-antibolonia

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/379862/index.php

Aquests dos posts tenen una cosa de divertida: després d'articles sencers de premsa, de comentaris de gent del suposat moviment estudiantil dient que es volia aglomerar la resta de l'estudiantat i que se suposa que des de dins d'aquest moviment es representa a la resta d'estudiants ens trobem en posts com aquests que moltíssima gent del moviment desacredita a qualsevol persona que critiqui constructivament o que simplement doni una opinió sobre els esdeveniments d'aquest últim curs o senzillament que no és del moviment o és de fora Catalunya.

També la demagògia barat de qüestionar on han estat aquestes persones que opinen fa riure.

I a sobre, com denota Josep Masip, denoten una gran solidaritat quan utilitzen situacions complexes i delicades amb una connotació negativa (teanssexualitat, càncer...).

En resum: o amb ells o contra ells. Molt Bush no?

La contradicció més divertida en molt de temps.

Respón amb seny

2009-09-06T22:47:00.003+02:00

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/379862/index.php

Josep Masip, un noi que diu ser de màster, respon amb coherència i amb seny a alguns comentaris dels "insultons".

Us deixo aquí els seus dos comentaris.

Gràcies Nerwen per l'avís.

Fa temps que segueixo aquests escrits i crec que no estaria malament que per una vegada els llegissiu atentament i els tinguessiu en compte. Hi ha un company vostre (volgueu o no ho és) que s'ha preocupat de pensar (allò que us costa tant a la majoria insultona d'aquí).

També he vist els mil insults i les quatre respostes argumentades cap a la Júlia Rosell. Perque us foteu amb ella? No teniu res més a fer?

No sé com us podeu fotre amb gent que no coneixeu personalment, ni sé com toqueu temes sensibles als que segur que a vosaltres personalment us acovardaria. Podrieu tenir en compte la dificultat que tenen les persones transexuals en aquesta societat, o replantejar-vos el perquè que una persona es mostri més madura o argumenti d'una manera i amb un vocabulari anys llum de vosaltres

Només cap posar al google els noms dels que tant us molesten i veureu com Joan Gil porta temps raonant i s'ha molestat però ha tingut la dignitat (cosa que vosaltres no teniu) intentantg donar idees i fent coses que vosaltres no fareu en la vostra puta vida.

I sobre la Julia Rosell no m'estranya que s'hagi alterat aguantant a imbècils com vosaltres. Ella potser s'està passant amb un humor àcid, però mai us ha faltat al respecte ni insultat fins tres o quatre mesos després que ho féssiu.

Tinc la sort d'estar fent un master i poder-me haver escaquejat de les vostres tonteries, però estaria bé que us replantejessiu, abans de seguir insultant quin problema heu tingut a la vida, quins traumes us han fet seguir tenint una actitud infantil a la universitat, i ja de pas si es que no folleu prou o com una tal "pepita de los palotes" si té problemes amb el membre viril masculí per chuparlo desde petita, ja que fa servir aquest vocabulari.

Madureu d'una vegada i feu la vostra vida, lluiteu per el que creieu però deixeu que els altres també visquin i lluitin, i si seguiu sense ser capaços d'acceptar el que us porta passant tot aquest curs torneu al parvulari.

Em fa vergonya aliena veure que companys de la universitat segueixin sent uns nens petits.

I l'altre comentari en resposta a més tonteries:

Bé,per el que veig seguiu amb els vostres comentaris infantils... hagués esperat que per una vegada seguissiu la lògica i haguessiu deixat de posar escrits propis de nens petits...

Dubto que Joan Gil i Júlia Rosell us llegeixin ja, ha quedat bastant clar que passen de vosaltres (la qual cosa sembla que no us hagueu adonat).

La pena és que ja no em sorprèn que toqueu temes sensibles: segur que si algun familiar vostre tingués càncer no farieu comentaris així. Però bé, la vostra sensibilitat i solidaritat arriba molt lluny...

EL que també es veu de lluny és el vostre egocentrisme pensant que a algú li importa la vostra opinió sobre aquestes dues persones, que segur que com passa amb vosaltres, ningú us coneix o li importa el que feu.

Si volieu dir que tots els membres de la vostra secta els coneixeran aleshores sí, i és obvi, però segur que també hi ha moltíssima més gent que pensa de volsatres molt pitjor que vosaltres de dels dos als que tant odi els hi teniu (els vostres comentaris d'amargats ho demostren prou).

Una altra cosa: no us importava tant que la gent de fora el moviment fos solidària amb vosaltres i conegués tot el tema del Pla Bolonya? Doncs per els vostres comentaris només sembla que vulgueu fer pantumflades i quedar bé davant tothom, que us comprenguin amb el vostre sectarisme infantil i aquesta mania d'assenyalar amb el dit.

Amargueu-vos vosaltres solets i madureu ja, que des de fora no m'estranya que ningú vulgui saber res de vosaltres quan els vostres comentaris són de menyspreu cap a tot l'aliè al moviment estudiantil.

Per acabar aquest és el meu últim comentari, sé que no reflexionareu i que me'n deixareu un altra de patètica, però és el vostre problema i sent com sou dintre d'uns anys no recordareu res de tot això, o us avergonyireu ben segur.

A mi m'han encantat, sobretot per els seus raonaments. I sobre la gent "faltona" no sé si se'n reordaran de petitons allò que deien " quién lo dice lo es". Queda tot dit amb això.

Humor nº 11: L'únic que poden dir

2009-09-05T11:54:00.008+02:00

Si s'explora la web en busca de temes de l'EEES i es busquen coses sobre col·lectius o d'individuals com Joan Gil Oliveras, professors que tinguin blocs i persones que en tinguin i en parlin, el primer que veureu seran:

- Comentaris de menyspreu
- Insults
- Faltes de respecte
- Intromissions en vida privada
- Comentaris d'estil psicològic sense tenir-ne ni idea
- I unes poques argumentacions REALS
- I comentaris fent servir temes sensibles (càncer, transsexualitat, malalties vàries, etc.)

I tot plegat perquè? No tenen més a dir, no tenen argument algun, i si veuen que el que diuen és insuficient aleshores passen a qualsevol cosa pensant que des d'internet poden fer mal o quelcom semblant.

Només cal veure el nivell de baixesa amb el que s'escriu. No posaré enllaços ja que qualsevol els pot trobar, sobretot a Indymedia, i encara seria donar més peu a empatxos per ingestió massiva de crispetes i begudes amb gas.

Personalment el que més gràcia m'ha fet ha estat que em diguéssin que respectés si volia que em respectéssin: crec recordar que vaig respectar en un començament i vaig rectificar comentaris, i en canvi des del començament va haber individuus versats en crear malestar i faltar al respecte. En fi, no hi ha més cec que el que no vol veure.

Emparats amb internet i l'anonimat no tenen problema en traïr els seus propis ideals per els que tant lluiten... encara que crec que això queda explicat per un post anterior en aquest mateix bloc (el del video).

A mi em sembla perfecte que demostrin aquestes actituds, queda clar de qué està format el gruix del moviment estudiantil, i és bastant trist que donin tant mal nom als que realment treballen dins d'aquest.

I sobre faltes a una servidora tinc una notícia per aquesta colla de covards: passo de vosaltres, quan tingueu alguna cosa millor a fer a la vostra vida que insultar per internet de manera anònima aviseu.

A més fer veure que el que dieu m'afecta és divertit: dóna peu a que encara ho feu més i demostreu fins a quin punt no podeu passar de qualsevol al que anomeneu reaccionari, dient el que no feu. És a dir que s'hauria de passar d'aquests comentaris.

M'he rigut molt veient que a cada comentari demostraveu les ganes de brega i de "vomitar" l'únic que sabeu i podeu dir, i en quin to. Això va també per l'Arnau i algún més, que saben bé com tergiversar coses i no em coneixen, h estat molt fàcil fer-los creure que en algún moment han aconseguit alguna cosa: crec que això se'n diu manipulació, però si per internet ho he aconseguit no sé com deuen ser de manpulables a la vida real.

Com a mínim podrieu prendre exemple dels "vostres" que argumenten i rebaten com toca.

Salut i bon vent!

PD: És molt trist que a sobre agafeu posts de segons quins blocs i els pengeu a Indymedia per a que la gent comenti. De totes maneres si fossiu conscients de l'estupidesa d'aquestes coses no tindria tanta gràcia, perque negar-ho. Sí, això va per haver penjat un post explicatiu del meu llibre sense permís i per muntar brega a Indymedia i per el post d'en Joan Gil.

Humor nº 10: Un rap contra l'EEES

2009-09-05T11:07:00.002+02:00

Gràcies a Enric Canela m'assabentava de l'existència d'un rap contra l'EEES:

Fa uns dies va sortir un article a Rebelión: Realizan el primer rap contra el Plan Bolonia “A la mierda el Plan Bolonia” es pot escoltar i descarregar des de la comunitat de Hip Hop Directo”.

Com podeu imaginar llegir això entusiasma a les gents més cultes. Gràcies a aquestes aportacions la nostra universitat creixerà en tots els rànquings.

Així que anant a la pàgina i he descarregat el rap. La podeu trobar aquí, si llegiu els comentaris tingueu crispetes a mà.

Humor nº9: el símil amb un anime

2009-09-04T05:05:00.004+02:00

Mireu el video:

Traient el que diu sobre acabar amb un tal Kira i la concepció de la gent sobre estar a favor o no d'aquest, apliquem-ho al tema de l'EEES i el moviment estudiantil: hi ha gent que recolça la lluita, està en contra de l'EEES i el que significa en alguns dels seus apartats, tenen una certesa per estar-hi en contra...

Però després queda patent que hi ha una bona quantitat d'individus que, sense categoria moral alguna (cosa visible en molts dels aspectes de la lluita del moviment estudiantil,) en aspectes com l'ús de mètodes ilícits o senzillament imposats, sobretot la difamació, el menysreu i la coacció, entre altres.

Són persones que busquen emocions, persones (encara que no sé si anomenar-les com a tals) que no tenen problema en canviar la seva propia categoria personal per tal d'inmiscuir-se en els diferents "batibulls" i incidents que puguin haver, i que a la mínima no tenen problema en deixar-ho.

Queda patent amb els comentaris i les vacances d'una lluita que es mantenia important, els insults, els comentaris anònims, la creació de campanyes en contra de persones concretes que no segueixen els mètodes emprats per els "cabdills" que han marcat els paràmetres de la lluita i alhora han cusat tant de rebuig en la població en general.

Aquesta és la trista realitat, però més trist és encara pensar que les úniques maneres de poder blocar o respondre aquests actes és seguint els mateixos mètodes o bé acallant-los al superar les seves expectatives en el sistema contra el que tant lluiten.

Humor nº 8: Com faran portar-se bé als nens en un futur

2009-09-04T04:34:00.004+02:00

Diu l'àvia a la pobre criatura: "O et portes bé o vindrà un covard anònim d'internet i se t'endurà o parlarà mooolt malament de tu".

Joan Gil presenta els seus motius de cansament cap al SEPC

2009-09-04T04:01:00.004+02:00

Ho podeu llegir aquí.

Si no en teniu prou poder sumar a gent que no sap ni què és el SEPC (i els hi importa el mateix que a un pardal apredre mecànica quàntica); col·lectius d'estudiants farts de les seves artimanyes (Junts, AEP, PEF, Bona Mens, etc.); estudiants que saben què és el SEPC i finalment individuals farts d'ells (una servidora per anònims que primer diuen ser del SEPC i després canvien el nick als comentaris anònims amb la mateixa IP per a poder realitzar comentaris trànsfobs i així no entrar en contradicció amb el punt de conformar una lluita contra el sexisme social).

Però bé, està quedant clar que aquesta gent, a falta d'un terme deshumanitzador real, tant del SEPC com no, les gasten de manera missérrima pensant-se que per internet demostren alguna cosa més, no sols ignorància sinó una discriminació de la que es queixen tant i lluiten per evitar-la en la nostra societat.

Sí: la hipocresia de l'esquerra mal etiquetada radical i com no tenen problema en discriminar tot allò dins el seu petit cercle.

Per a veure els comentaris transfòbs teniu diversos posts d'Indymedia tant "by Joan Gil" com "Julia Rosell" o bé posts fets en nom nostre, generalment amb gent a un nivell tant baix en diversos sentits que l'única alternativa que tenen és difamar sobre mi...

Els podem felicitar oi? Esperem que algún dia siguin conscients realment de les seves lluites i no que segueixin sent uns hipòcrites.

Per cert anònims: m'alegro que a cada comentari us doni per molestar i demostrar la vostra ignorància, però estaria bés que us informéssiu que hi ha més coses per les que lluitar a la vida. Jo per exemple el pilar de la meva lluita és la reivindicació de drets LGBTQI. Als que no veieu més enllà de la lluita estudiantil us convido a reflexionar i a mirar per quins drets s'està lluitants molts dels quals vosaltres em negueu a mi i em discrimineu a falta d'argumentació real (excepte alguns que tot i que divergeixi no vol dir que no es treballin els seus arguments, com l'Arnau, "un del sepc" i uns quants més), a més els negueu als vostres propis companys.

Humor nº 7: Discurs barat nº X-1

2009-09-03T12:11:00.005+02:00

Som a septembre de 2009, s'obre un nou curs on ja s'ha implantat l'EEES a pràcticament totes les universitats (a excepció d'alguns plans d'estudi que no s'hi han afegit o perque han desaparegut amb l'EEES, per una bona jugada com la de la facultat de psigologia de la UAB on es va votar no a l'aplicació del grau, o per altres motius).

Aquest últim curs ha estat plagat d'una lluita, sobretot a Catalunya, en que certs sectors han volgut lluitar contra una reforma universitària que, com qualsevol, comença amb moltes incerteses (i siguem realistes: amb moltes deficiències).

Aquests col·lectius, ja sigui d'estudiants, d'altres grups d'acció política o de gent independent, han vist una amenaça en l'EEES: privatització de la universitat, desmantellament de la universitat pública (i no sé si alguna altra cosa, ja no me'n recordo). Però el que ha quedat clar és que s'ha emprat una força que no es veia des de fa anys, els mitjans han anat plens, com a mínim una temporada, de la lluita contra l'EEES.

Però té la seva doble cara (com a símil de la doble moral intrínseca de la nostra societat), i és que per una part, la demonització del moviment estudiantil ha anat acompanyada d'un silenci, com a mínim al començament, dels que estaven en contra de les accions postulades per els col·lectius regents de la lluita estudiantil.

No va trigar gaire a passar que gent independent va començar a parlar, alguns representants de col·lectius i associacions amb la finalitat de poder canviar les coses des d'un altre punt de vista que no fós el NO absolut, la contra directa cap a les reformes amb un sense sentit parcial.

A la UAB associacions com Junts, la PEF, i altres (que no, que la PULL no compta) han acabat amb un predomini que portava molt de temps i en aquest moment de canvi, i a algunes facultats no aportava res.

Les respostes, tant als individuals com als col·lectius, van ser la difamació, els insults, les amenaces... mètodes que també es van practicar quan s'havia d'imposar alguna cosa com vagues estudiantils o ocupacions mitjançant, sobretot, la coacció.

Aquestes últimes accions, tot s'ha de dir, van tenir un sentit al seu començament, van ser útils per a fer visible la lluita (tot i que ja tenia alguns precedents d'altres lluites més invisibilitzades com per l'informe Bricall o per la tancada de lletres del 2008), però a la llarga, vista la falta de participació de gent que se n'havia adonat que bona part del moviment estudiantil lluitava i barrejava coses que no tenien res a veure amb l'EEES, van acabar sent un fracàs (i una servidora, cap al febrer-març va ser tant ruca com per pensar que tindria algún sentit).

De tot això cl reflexionar, i per no ser repetitiva diré que estic d'acord amb bona part del que diu Joan Gil Oliveras, un cap pensant que tot i que a molts els hi pesi, ha fet molta feina de diferentes maneres i ha aportat idees i un discurs propi que, personalment, valoro molt.

Ja és prou difícil accedir a les beques, tenim un sistema universitari deficitari, entre altres punts bastant preceris, metafòricament.

Però apart de queixar-se d'horaris amb l'EEES i el tema de treball assembleari o del moviment estudiantil, cal recordar que és una cosa voluntaria. Cal recordar que qui lluita és perque vol, i com passa a molts llocs, sap que algun cosa pot perdre.

S'han emprat mètodes propis de treballadors (em refereixo a quelcom no típic d'estudiants) com vagues, però en canvi no s'han tingut en compte les conseqüències: si un treballador fa vaga, no cobra, i ja passa que acomiaden per molta pressió que facin els sindicats. Per tant, si un estudiant fa vaga (a menys que hagi estat acceptada per l'administració) el normal és que sigui conscient que potser no tindrà nota d'assistència, entre altres.

Personalment, si he estat temps al bar o he faltat a alguna classe és cosa meva, i sóc conscient i tinc els meus motius (ja siguin d'oci, per temes físics, etc.). Sé que em quedaré sense la nota d'assistència, o com amb alguna assignatura em podria haver quedat sense nota per no anar al 80% de les classes (cosa que per sort, vaig ser burra de no fer), etc.

Però el que queda clar es que és una elecció personal: com quan he parlat amb membres d'administracions universitàries, quan he parlat amb professors i alumnes, membres de col·lectius o independents, he decidit o no secundar una vaga: és una elecció personal, i com a tal haig d'acceptar i accepto les conseqüències, però no puc permetre que se m'imposi res ni se'm coaccioni.

La universitat ha de tribar un altre camí per aconseguir finançament, que hauria d'estar, com a mínim a les públiques, totalment sufragat per el govern. La trista realitat és que, com ja sabem els estudiants de lletres, pràcticament tot l'enfocament de les despeses universitàries han anat decreixent d'una manera o altra (fent broma preguntaria si per creació de tants "càrrecs de confiança"), sobretot en tots els estudis "no tècnics ni científics".

Aquest curs és el moment de que es reenfoqui la concepció que es té de l'EEES, sobretot vist que ja ha arribat i que la famosa lluita va arribar tard.

Ja és hora que canviin les coses, i que siguin els estudiants els qui donin una lliçó a l'administració i la burocràcia universitària (i en altres sentits, com el canvi de rumb de la manifestació de finals de març).

http://barcelona.indymedia.org/newswire/index.php

Humor nº6: Joan Gil & Julia Rossell Team

2009-09-02T23:27:00.004+02:00

Un dels covards anònims típics postejadors del portal Indymedia ha tingut una idea entretinguda i unes comparacions típiques de persones que res poden argumentar.

Com la idea ha resultatdivertida li dedico això. Òbviament és només una broma per plasmar la gràcia que fa.

Gràcies per ajudar-me a destensar-me de lexàmen que tinc divendres :)

EEES, que no Bolonya

2009-09-02T19:14:00.002+02:00

Vist que hi manca informació accessible o que la gent vulgui buscar, enllaço aquí els documents posteriors a la Declaració de Bolonya, la de Bolonya i la precedent (en català i castellà i per desgràcia alguna en anglès):

Declaració de la Sorbona Català|Castellà

Declaració de Bolonya Català|Castellà

Comunicat de Praga Català|Castellà

Declaració de Berlín Català|Castellà

Comunicat de Bergen Català|Castellà

Comunicat de londres Català|Anglès

Comunicat de la Lovaina Anglès

I si llegir-ho fa massa pal vet aquí un breu resum:

1) Comunicat de Praga – 2001 (addicions als anteriors):

a) Aprenentatge permanent – estratègies d’aprenentatge continuat per a permetre fer front als reptes socials i tecnològics que vagin apareixent

b) Institucions i estudiants a l’EEES – la implicació d’estudiants i institucions com a companys competents, actius i constructius membres de l’EEES.

c) Promovent l’atractiu de l’EEES – donar veure l’alt nivell de l’EEES mitjançant el desenvolupament d’un marc comú de qualificacions així com uns mecanismes de qualitat i un increment de l’esforç per la informació

2) Comunicat de Berlín - 2003 (addicions als anteriors):

a) L’Àrea de l’EEES i l’Àrea de Recerca Europea – importància de considerar el doctorat com un 3r cicle dins de l’EEES. Intent de motivar la cooperació entre centres respecte a la mobilitat dels estudiants de doctorat i post doctorat.

b) Balanç – S’han d’assolir uns objectius a mig termini que serviran per veure com avança la situació i permetre doncs, la possibilitat de mesures correctives. En els propers dos anys (2003-2005) s’han d’haver assolit els objectius a mig termini d’assegurar la qualitat, la creació de dos cicles i el reconeixement de graus i períodes d’estudis.

3) Comunicat de Bergen - 2005 (repàs dels anteriors i addicions):

a) Associació – Es denota la importància de la implicació de les institucions de l’educació superior, el seu personal, els estudiants. Es marca i denota també el suport de suport de les organitzacions representatives de les empreses i els interlocutors socials, les contribucions de les institucions internacionals i organitzacions que es troben associades al procés.

b) Balanç – Repàs del sistema de Graus, de l’assegurament de la qualitat i del reconeixement de títols i períodes d'estudi.

c) Nous reptes i prioritats – L’educació superior i la recerca com a eina de desenvolupament econòmic i cultural i per afavorir la cohesió social i un desenvolupament de les competències interdisciplinàries per satisfer les necessitats del mercat laboral; la dimensió social com a necessitat de permetre l’accés de qualsevol persona sense obstacles per la seva condició social i/o econòmica; la necessitat de re confirmar els programes de mobilitat i de superar els obstacles que impedeixen la seva implantació; per acabar l’atractiu de l’EEES arreu del món com a eina d’intercanvis i d’assoliment dels objectius a nivell internacional.

4) Comunicat de Londres – 2007 : En aquest comunicat es fa un repàs general dels objectius assolits a un terme mig, dels objectius a assolir per 2009, i fa una conclusió de com hauria de desenvolupar-se l’EEES per al 2010.

La reflexió de Joan Gil provoca debat "de veritat"

2009-09-02T18:46:00.003+02:00

Visible aquí: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/379545/index.php

Per: abnas de lincendi

abans q algú vomiti la seva ràbia sobre els comentaris de la julia (darrerament a indymedia està de moda, això de no responsabilitzar-nos dels espais comuns). M'agradaria dir unes poques coses:

la primera és q considero q no val la pena respondre a aquesta comentarista: si els mirem un per un, tots els arguments i punts són completament tendenciosos i provocadors, absolutament cap d'ells val la pena... ho sento, julia, però tu mateixa ho has de saber; la darrera postdata és la que evidencia de manera més clara, que la teva participació en el debat no obeeix a la voluntat d'enriquir-lo, sinó de difamar, menysprear, dir mitges veritats, mentides totals, demagògies o afirmacions al més pur estil curri valenzuela. (i ja et dic q no penso contestar-ne cap d'ells)

en segon lloc, penso que la proposta de debat i algunes de les idees esbosades pel joan gil (al marge de la seva intenció) no va tan desencaminada i hauria de ser tinguda en compte de manera seriosa i no descartar-la per ser "reformista". de vegades fa més por una tàctica revolucionària (o maximalista) que acaba duent molts cops a una estratègia refomista (o sectària o immobilista, depén); que no una tàctica més possibilista amb un horitzó estratègic clarament transformador i antagonista

en aquest sentit, el fet d'aconseguir petites victòries en l'àmbit de la legislació universitària, d'apropar-nos a certs sectors que s'han vist exclosos de la lluita i d'acceptar noves formes i perspectives de llutia complementàries amb les ja existents (o les que hem creat en el darrer curs), no hauria d'estar fora de lloc

allò que entenc q ha costat més i q suposa un major risc per al moviment antibolonya no en el darrer any, sinó com a mínim des de fa 5 anys, és la dificultat per fugir de l'àmbit militant: de presentar un discurs no dirigit a militants i no generat per militants (exclusivament), deixar de banda disputes partidistes i baralles pel poder q només interessen a militants, acceptar o contribuir a impulsar nous espais i pràctiques al marge de la militància dels moviments socials o les organitzacions polítiques i d'imaginar un futur des d'una perspectiva no militant; per exemple: si s'aplica totalment bolonya, qui anirà a les xerrades i assemblees, qui farà vaga, qui lluitarà, si té seminaris, pràctiques obligatòries setmanals, controls d'assistència? amb bolonya es trenquen tb les condicions sociopolítiques per a la lluita estudiantils tal i com l'enteníem, i cal començar a pensar q potser molta gent contrària parcialment a bolonya no ha participat gaire del moviment no per la manipulació o per estar-hi en contra, sinó per tenir massa feina i la carrera com a prioritat -com la julia-; per tant hi ha una contradicció entre el seu interès a curt termini i individual (aprovar una carrera que està pagant, mitjançant matrícula, però tb per totes les despeses relacionades) i el seu interès a mitjà o llarg termini individual i col·lectiu (una educació de qualitat i pública i un treball digne sense haver-lo de pagar)

és per això que el purisme i el "nosaltres contra el món", les disputes partidistes, etc. són coses q hauríem d'anar abandonant, per responsabilitat política aquells i aquelles que militem, és a dir, q contribuïm a preparar durant anys moments com els viscuts durant el darrer curs (encara q no sigui un fruit exclusivament nostre, ja ens agradaria... o no)

debatre i fer autocrítica i superar les posicions més tancades i intransigents, sense por a avançar poc a poc, a cedir de vegades, a replantejar les nostre actituds, no ens hauria de fer por

amb això no vull subscriure, ni molt menys, tot el q diu l'autor del post. faig una lectura molt més optimista del q ha estat aquest darrer curs de lluita i estaria més da'cord amb el que diu "un del sepc" (no és casualitat: jo tb sóc del sepc, no ho amago). Però entenc q si qualsevol intent d'autocrítica o de debat amb perspectiva es resol amb insults, acusacions o caient en les provocacions de gent com la julia, ens carreguem el moviment estudiantil i les seves potencialitats i contribuïm a carregar-nos tb indymedia

digueu el que en penseu (si pot ser sense insultar, millor, però s'acceptarà qualsevol cosa)

De totes m'haués agradat que, fora del magnífic comentari que fa en resposta a la reflexió d'en Joan Gil, tingués els nassos abans de res d'informar-se de què he fet o què he deixat de fer i com abans de que els meus comentaris deixéssin de ser cordials, recor´des que el motiu són precisament els insults, amenaces directes o indirectes, les faltes de respecte i les provocacions a la meva persona.

I a més, crec que haig de recordar com es va insultar als membres de la PUFFiL, faltes de respecte al blog, pintades a nom de la PUFFiL, insuklts generals via bloc o mail, provovacions varies... etc.

En fi, d'on no n'hi ha no raja...

Nova reflexió de Joan Gil - Breu reflexió sobre el nou curs universitari 2009/2010

2009-09-01T17:43:00.001+02:00

Sí, Joan Gil torna a reflexionar, cada cop més extensament i detalladament.

Podeu llegir el seu escrit aquí: http://joangilsobrebolonya.blogspot.com/2009/08/breu-reflexio-sobre-el-nou-curs.html

Humor nº5: Menú universitari a la bolonyesa

2009-08-30T16:12:00.001+02:00

1r: Declaracions europees a la bolonyesa
1r: Gaspatxo antibolonya
1r: Escalivada de sindicats
1r: Taula de formatges assemblearis
1r: Amanida tancada i lletrada
2n: Expedients a la brasa
2n: Pollastre a la moreso (picant en excés)
2n: Canelons Ramírez (amb carn poc feta)
2n: Paó de tofu "ocupat" per oli de soja
Postre: Lioneses farcides de xocolata nata referendada
Postre: Prunes Tort
Postre: Castanya de Mosso (i si te'n queixes un altra)
Postre: Flam caramelitzat a la contraassemblea
Beguda: Absenta Estadella
Beguda: Vi entaulat i nacionalitzat per la pública
Beguda: Cafè Ripoll
Beguda: Beguda amb gas hipocalòrica Sayès

Humor nº4: Cartells a la farta

2009-08-30T08:09:00.003+02:00

Imitant els cartells que es van fer per ocupacions i altres, he intentat transmetre l'altra banda de la situació. No se'm dóna bé, així que no estan com els ben fets dels Solfamides.

¿Humanitat?

2009-08-29T18:25:00.003+02:00

Els humans som animals. Concretament animals socials.

Busquem d'alguna manera un sentiment de comunitat i unió, i d'alguna manera necessitem d'alguna cosa o algú que regeixi les nostres vides.

Que se'ns ordeni quelcom, una autoritat palesa. AL mateix temps, necessitem una llibertat la qual desconeixem en realitat, la qual som incapaces d'arribar a.

També som éssers caòtics, dificils de controlar, fins i tot per a nosaltres mateixos. Ens regim per una lluita constant en la qual sinó se'ns obliga a alguna cosa, som pur caos.

Pensant--ho una mica, podem adonar-nos que aquells pobles de l'Edat Mitjana que el que més havia eren les xafarderies entre habitants i l'enveja i la por cap al millor i/o diferent, això queda clar en els pobles i petites comunitats dintre de la pròpia societat: una crueltat innata margina, maltracta i porta a terme accions dels més odioses cap a aquells que són diferents o millors a la mitjana.

Un sentiment negatiu uneix a altres individus en contra dels diferents.

A les ciutats això no és diferent: però a diferència d'altres comunitats, hi ha un sentiment de comunitat molt més dissolt i dispar. El que abans ens unia ens separa, i com queda pales, augmenten activitats com el crim o l'odi, i és en les ciutats on actituds mai vistes apareixen del no-res i passen a ser una de les coses més descriptives de la nostra societat.

Trist però cert.

Com si d'un cercle viciós es tractés, aquells crims jutjats per la comunitat passen a ser generals i a escala molt major, i com reacció els governants creen eines de control molt má eficaços, i així successivament.

I com qualsevol saber, dintre d'aquestes comunitats, els governants irònicament són el súmmun del caos a través de la corrupció i la contradicció dels seus actes i el que representen.

Això és, en una breu descripció, la hunanitat.

Humor nº 3: "Ven la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio"

2009-08-24T20:58:00.005+02:00

Això va per el següent text, extret de la web de l'assemblea de psicologia i logopèdia de la UAB:

PD: N'hi ha und e semblant a http://assembleafacultats.blogspot.com/2009/05/universitat-catedratics-lou-i-bolonya.html amb comentaris que ja critiquen el que hi diuen, ja queda tot dit amb opinions d'alumnes afectats. Espero que el llegiu!

Cuando el torbellino de este periodo de lucha estudiantil haya quedado atrás. (és a dir aquest 2009-2010 en que ha quedat clar el fracàs del moviment estudiantil?) Cuando ya no perjudique la reproducción publica del -“otro” discurso- frontalmente al stablishment; En ese momento el movimiento antibolonia sera motivo de reportajes serios (no estos simulacros que vienen a reproducir de forma repetitiva y esquemática los discursos de disciplinamiento de los poderos facticos (com els 200 o més documentals al youtube curts fets per assemblees que només donen quatre pinzellades del que els interessa?)) . En ese momento sera gracioso ( y grotesco) ver a tantos que ahora se comportan de forma pateticamente vil, insultando , mintiendo , pataleando y dinamitando al movimiento estudiantil como pasan magicamente de bando delante del foco de la camara.

En ese momento los individuos que han luchado de forma colectiva y con voluntad de horizontalidad y transparencia (excloent i marginant a altres estudiants, coaccionant i destruïnt propietats públiques i decidint per la resta de membres de la facultat en què s'han de gastar els diners, quan hi ha tanta queixa de deficit de la universitat) para para parar un proceso y una política politicoeconomica del neoliberalismo en asambleas y que han llevado estas luchas desde la base de sus convicciones políticas y morales (vinculades molts cops amb coses que res tenen a veure amb la universitat i amb imetodologies que han perjudicat a la gran part de l'alumnat), tendrán probablemente el papel que merecen , por otro lado las personas que se han preocupado básicamente de su culo acomodado y que no han dudado de utilizar para ello toda las tretas, insultos, mentiras y las peores acciones: como son la psicologización de un colectivo, su segregación de la supuesta “normalidad” , el retrato del “otro” como alterador de la paz social y es mas su intento de convencer a la sociedad civil de su peligrosidad, sera retratos como lo que son: sanguijuelas de metodos Goebbelsianos (doncs jo així definiria la majoria d'assemblees i de grups d'aquests, crec que ha quedat prou clar entre consignes, ocupacions, difamacions, insults, crítiques destructives a tots els que se'ls hi han oposat, etc... és molt més Goebbelià que res). O sea los representantes politicos y algunos de sus voceros como algunos periódicos ( particularmente: EL periodico y La vanguardia , auténticos periódicos del “regimen” a tal nivel que llega a sonrojar (i a la inversa pàgines com especialbolonya, o diverses webs de caire revolucionari-antisistema que s'han dedicat a fer ressó inclòs de coses que res tenen a veure amb l'EEES)) han echo de los jovenes estudiantes que se han mobilizado contra el proceso de bolonia a un nivel cognitivo algo muy parecido que lo que hizo el NSDAP -Partido Nazi- en sus primeras reuniones sobre el “echo judio” o el “caso judio” (ostres com les assemblees amb companys, altres associacions d'estudiants, cap a membres de junta, professors, a travès de pàgines d'internet...). Y muchos hoy han aplaudido, y algunos han sido estudiantes. Lo subrayo pues no hay nada mas triste que ver a gente custodiando intereses que ni siquiera son los suyos. Quede esto escrito para la posteridad (retractant per sempre la tossuderia de certs col·lectius empenyats en canviar el món ocupant, insultant, amençant, etc.).

Luego en el futuro todo el mundo habra estado luchando, todo el mundo habra participado de las ocupaciones (i això ho diran aquells que s'han fet vida política amb el tema dels antibolonya inclòs del propi moviment per penjar-se medalles), todo el mundo habra formado parte de la uni-lliure, todo el mundo habra ido a Burgos al encuentro estatal de estudiantes (no, que molts dels estudiants catalans només volen parar l'EEES a Catalunya i per això moltes assemblees no hi van assistir com a tals) o al de los jovenes Europeos, todo el mundo sera amigo conocido de Tomas el chico que hizo huelga de hambre (voluntariament, sol, en un edifici públic i a sobre exigint i al final sent l'excusa perfecta per trencar les portes del rectorat de la UAB...), y todos todos habran recibido en sus carnes la brutalidad policial del 18. (alguns correm quan veiem violència de qualsevol caire, gràcies). Pero no sera verdad. Para los jovenes de ese momento futuro que vivan la mitifacion de este momento actual y les hagan creer que ellos no pueden hacer nada porque son demasiado pocos, y que en esta época si que la gente se mobia, decirles que no es asi (massa pocs i amb massa poc recolçament, sobretot per la manipulació cap als propis companys, amb temes que res tenen a veure amb l'EEES i sobretot, per el sectarisme). Siempre son las minorias innovadoras las que generan los processos de disrupcion y critica y son los conflictos des de la sinceridad y desde la claridad expositiva y la accion valiente los que consiguen arrancar de los acomodados , mas espacios de libertad (sí, pero no estudiantes con consignas y metodologias de trabajadores en una universidad, para después dejarlo en vacaciones).

Todas las luchas democraticas siempre crecen sumando, jamas nacen “mayoritaria”, porque la mayoría como ente existente es un absurdo intelectual. (bona manera de dir directament que la majoria és inepta i que només els que lluiten tenen la raó i són uns iluminats). Existen los individuos navegando en sus contextos creando y reinventandose en medio del espacio entre el tu y el yo. Creando discurso a partir de ellos y a traves de los demas y asociándose voluntariamente en grupos en base a aquello que creen o que piensan que es correcto (però potser sobren la prepotència i la creença en una veritat absoluta, potser sobren les metodologies coaccionadores amb els membres d'un mateix col·lectiu, potser això fa passar d'una eina, duna lluita revolucionaria, innovadora, a una imitació d'una dictadura com la de Robespierre, o una lluita entre bolxevics i menxevics, entre SS i SA...). La figuracion del individuo “mayoritario” es la simulación del -hombre producto- significado por los poderes politicoecnomicos, es un deseo pulsionario de la gente que ocupa los espacios de poder economico pero no son nada mas que eso :una mera ilusion platonica. Pongamonos pues un poco toninegrianos y hablemos no de masa sino de multitud. Una multitud , la que nos ocupa, la de los jóvenes universitarios, mas “cabreados” que nunca ahora que ha quedado tan al desnudo la monstruosidad del esqueleto de esta sociedad y los cuadros mafiosos que manejan este país. (i la capacitat de certs individus sense escrúpols d'imposar-se per la força i intentar destruir qualsevol alternativa amb objectius similars) Así pues que siga corriendo la bola de nieve!.

Humor nº 2: Fotos curioses

2009-08-23T13:23:00.007+02:00

L'altre dia vaig trobar de casualitat aquest enllaç d'Indymedia. Ara feia temps que no passava sobretot després del comentari de l'Arnau Berenguer, ja que vaig gastar-me massa diners en crispetes per a poder gaudir i riure dels comentaris ridículs que figuren per la pàgina des de la covardia anònima, i em temo que tant riure va ser complicat.

En el qual s'aprecia en quin estat es troba el local d'estudiants de lletres de la UAB.

Curiosament s'assembla massa al rectorat de la UB ocupat o bé a les diverses ocupacions i l'estat posterior de les facultats.

Simplement, curiós, una clara demostració de les mentides de certs elements i que molt preocupar-se de segons quins temes però a la realitat, són incapaços de mantenir un mínim d'ordre i higiene als seus espais, que a sobre són públics.

Humor nº 1: En què s'assemblen...

2009-08-22T17:59:00.008+02:00

Un antibolonya radical, radicalíssim i un fanàtic fanatiquíssim musulmà?

Agraiments pòstums

2009-08-18T23:07:00.005+02:00

Aquest agost, veient a molta gent que tenia una opinió pròpia sobre l'EEES (que no Bolonya, que hi ha molts més comunicats), recordavem tot el que ha passat aquest últim curs a les universitats catalanes i sobretot de l'entreteniment gratuït que ens han donat televisivament però sobretot anònimament per internet, com les coses a nom de gent amb opinió pròpia com Joan Gil Oliveras, jo i molta altra gent basant-se en la crítica destructiva, de la que tant es queixaven molt assemblearis, les amenaces i la burla desfigurada...

Aquest post és un agraïment a gent que pertanty al ja mort moviment estudiantil, i a la morta assemblea de lletres.

Com l'Arnau Berenguer, que després de mesos de queixes i victimisme (a través de seguiment dels prpopis tòpics del seu col·lectiu, que com és típic els exploten cada dos per tres) sobre el que ell en deia "antiassemblearis", més comunment i fora de l'assembleacentrisme "anticoaccionadors de propis companys", va tenir la genial idea de dedicarme un post al seu bloc i a indymedia, una crítica destructiva de l'estil de les que tant li molesten des de la manipulació i la manca total d'informació, un post per al qual va informar al seu sèquit i a una colla de covards que a la cara mai son capaços de dir res.

Això també va per gent com l'Uri, company de l'Arnau. que no saps ni quan fa que va dimitir l'equip de coordinació d'humanitats i quant de temps vam trigar a tenir un altre coordinador, apart d'acusacions vanals que només els seu sèquit ho veu com a una cosa dolenta, greu, de traidors... en fi, que la ignorància és gratuita.

També va per gent que, només ha estat capaç de mig raonar a través de comentaris per internet, anònimament, enviant-me amenaces al meu mail personal, que han intentat acallar qualsevol persona o grup amb idees pròpies i amb un mínim de sentit comú... perque en veritat, els hi treia tot el mèrit a les pintades, destrucció mobiliaria, ocupacions, conversió d'un rectorat en un abocador... en fi, el de sempre, que com diria una expressió "que para la pata tener que quedarse con todo el cerdo"... volent dir que amb la lluita s'han barrejat tants temes i hi han intervingut sectors socials que l'únic que els hi interessava era poder "muntar un pollastre a qualsevol preu".

I finalment, em falten aquells membres del moviment estudiantil que per internet m'han tractat indistintament en masculí i femení, ja sabeu la majoria perquè, demostrant quin tipus de gent tan alliberadora i tan lluitadora i tan en contra del sistema que fins i tot denoten el seu rebuig fent ús de l'homofòbia i la transfòbia cap a una estudiant que ha demostrat que com a mínim sap lluitar sola per el que creu, demostrant com de feixistes en són bona part de gent del moviment estudiantil.

Aquests són els que formen part del moviment estudiantil: insulten, discriminen, coaccionen, menteixen, victimitzen, manipulen... i tot, en nom d'una lluita suposadament per el bé comú dels estudiants... dóna molt per pensar.

Com dirien ells, a mi no m'ha triat ningú, a ells tampoc, jo m'he espavilat soleta, alguns d'ells s'han mirat de poder crear un matalàs de carn de canó humana per a que no els hi pogués afectar la llei ni res, i després de passar-se quatre pobles, després d'escalar la façana del rectorat per impedir un claustre, d'ocupar el deganat de lletres, d'ocupar diverses facultats, de coaccionar, extorsionar i insultar companys, quan han rebut d'alguna manera, s'han fet les víctimes.

L'any que vé comencen oficialment la majoria de graus.

Gràcies moviment estudiantil per no ajudar a cap dels plans d'estudis que aquest curs passat ja van començar els graus, gràcies per denotar la vostra ignorància i caparroneria en un assumpte que ha afectat a molts dels vostres companys, i que el curs vinent molts es passaran a grau, com faig jo.

Espero que quan ploreu per els problemes burocràtics que tindreu, us enrecordeu d'humanitats, que ens hem passat tot el curs solucionant problemes.

Bon vent, i barca nova!

PD: I l'assemblea us la podeu confitar, si puc escollir perdre el temps d'alguna manera, no serà entre el vostre sectarisme infantil i revolucionari en un context que no toca! Mentre no tingui normativa interna com diu la normativa de facultat, té la mateixa legitimitat que una morsa fent de mecànica!

La pregunta

2009-06-18T17:12:00.002+02:00

L'altre dia pensava que...

és curiós que molta crítica cap a mi però... algú em pot explicar que fa un anarquista a la universitat?

Fins aquí d'acord però... que hi fa un anarquista a l'Assemblea de Lletres?

És per a mi un gran misteri que algú que es consideri anarquista es trobi a un suposat òrgan de govern de la universitat en nom dels estudiants, i a sobre vulgui imposar la seva manera de veure el sistema tal com hauria de ser segons ell (no a les votacions, buscar consens, manca de normativa...).

Siusplau, que algú m'ho expliqui!

Invitació

2009-06-16T20:17:00.002+02:00

Joan Gil, com sempre, intenta donar informació útil - ja vingui d'on vingui sempre que hagi estat contrastada - la qual molta gent no és capaç de veure, sobretot per ideologia i caparroneria (no mirar el web de la UAB ni res que vingui dels enemics del moviment estudiantil).

Així que en ves de criticar la informació de la UAB critiquen directament a Joan Gil.

Per això us convido a llegir les animalades deixades anar per certs elements i que veieu que com sempre, des de l'anonimat i la crítica (només una persona es mostra de manera correcta) sense fonament segueixen fent bretolades.

Per a més informació: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/376095/index.php

Especialbolonya i les seves barreges

2009-06-16T08:29:00.001+02:00

Com sempre, a Especial Bolonya parlen de repressió estudiantil a tot arreu. Ara a Sao Paulo. Serà que Bolonya ja ha arribat allí?

En fi, això deu ser informar sobre Bolonya sense ser Bolonya.

Una bona explicació de l'EEES (sense consignes barates)

2009-06-15T20:52:00.000+02:00

AL blog de construïm la universitat pública hi trobem una bona definició de Bolonia, crítica inclosa.

Gràcies Anna :)

2009-06-08T15:09:00.000+02:00

De http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/374988

No tenia intención de malgastar tiempo en decir cosas que ya se han dicho mil veces y tener q batir y rebatir mi opinion pq para algo es mia pero:

"per poder mirar els que no tenen estudis per sobre les espatlles com autorefirmament"

Que alguien llegue a pensar eso me parece muy triste la verdad. Para empezar, nadie puede mirar por encima a nadie, y para acabar, tener una carrera no te hace mejor persona. Y no necesito que nadie "piense por mi/me coma el coco" gracias, se pensar solita :)

En fin, nada más, solo que aun no me he podido leer el libro pero conociendo a Júlia estoy segura q da una version DE VERDAD de lo que es Bolonya asi q entiendo pq os pique tanto ;)

Por cierto Arnau en primer lugar felicitarte pq aunque no lo comparta, tu escrito es el primero que veo que ofrece una critica constructiva, sin recurrir a insultos o similares.
Obviamente todo el mundo comete errores, pero el problema es cuando esos errores perjudican a los demás. No tengo constancia de que ningun acto iniciado por Júlia haya perjudicado a los demás ( a menos que consideremos el informar de lo que es Bolonya como perjudicar) y pese a que, como siempre usais en contra no apareciera en las assambleas hasta este año, consiguio reunir un pequeño grupo del grado de Humanidades para intentar mejorar el plan y hablar con nuestro coordinador, etc. lo que a mi entender ya es bastante más de lo que han conseguido las vagas y las manifestaciones.
Creo que cuando Júlia dice que la assamblea necessita autocritica es porque no ha conseguido lo que queria y de momento ella lo que ha querido, lo ha conseguido. Conseguir algo implica que lo has hecho bien, y por tanto no veo necesarria la autocritica o al menos a nivel personal yo me autocritico cuando algo no sale como queria pensando en pq no ha salido como queria.

Por otro lado Júlia suele usar un tono más sarcastico que agressivo por las cosas que he leido, pero es normal que cuando te pasas el dia recibiendo insultos y amanazas a veces acabes por olvidar la diplomacia, cosa que ella misma te ha admito en un post, por lo general y permiteme que globalize pq tampoco voy a analizar caso por caso, son los "radicales"(no se q termino usar pq si usara assamblearios implicaria a gente que nunca en su vida ha insultado y tampoco es plan) quienes inflan internet a insultos, amenazas, etc.
Dices que la gente denuncie las agressiones pero que las agressiones son falsas, asi que para que? Si cada agression que denuncien vais alegar que es falsa no tiene mucho sentido que pidas acusaciones.
Como personas nadie es objetivo, todos nos guste más o menos tenemos prejucios, pero entiendo que cuando dice que es objetiva es que da la información de forma objetiva, aunque luego pueda decir q Bolonya le gusta o no, etc. No intenta venderte una version super mala con insignas baratas ni una super buena, explica lo que són las cosas y punto, eso es ser objetivo, pero ella misma ha dicho muchas veces en su blog que es su blog personal, que es suyo y que por lo tanto són sus opiniones, y las opiniones son subjetivas.

Pese a todo reitero mis felicitaciones por el escrito ya que al menos debates dando argumentos que por lo que he visto hasta ahora ya es mucho.

Con esto no pretendo entrar en polemica ni que te lo tomes como un ataque personal, es mi vision de las cosas simplemente.

P.D.: A las otras criticas carentes de contenido más alla de insultos no me merece la pena dedicar tiempo en contestar.
P.D.2.: SirDarkest, hacia tiempo que no leia nada tuyo des de que abandone la lectura del foro de patatabrava, mis felicitaciones también a ti pq me encanta tu forma de expresarte la verdad. Dices las cosas claras, con humor y con argumentos.

A ti Júlia, buena suerte en los finales si no nos vemos ;)

Gràcies

2009-06-07T13:52:00.010+02:00

Antirecolzadors dels que critiquen per esport i per frustració :)

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/374988/index.php

Vosaltres direu: sou una minoria que ha cabrejat a la majoria... i no parlen mai alhora, si ho fessin, us enfonsarien.

I com sempre... abans d'enviar comentaris anònims criticant el meu bloc, us torno a repetir que és un bloc personal el qual ningú està obligat a llegir.

Si teniu ganes de "vomitar merda", ho podeu fer a la vostra parcel·la de llibertat sempre i quant no us paseu de la ratlla que desprès passa el que passa. No cal que m'amenaceu ni que em digueu que com dic les coses que dic no tornareu a llegir el bloc... feu com el PP amb el Garzón amenaçant de presentar una querella.

Apart d'això teniu més de 200 posts per alleir les famoses crítiques que dieu que no faig. Però en fi, si no us ho llegiu no us puc culpar, la ignorància és gratuïta.

Gràcies.

Maragall organitzarà una sessió sobre Bolonya en un institut després que un estudiant critiqués el pla

2009-06-06T14:23:00.001+02:00

Actualitzat a les 18:01 h 28/05/2009

Esplugues de Llobregat (ACN).- El conseller d'Educació, Ernest Maragall, s'ha compromès aquest dijous en organitzar una sessió sobre el Pla de Bolonya a l'Institut d'Educació Secundària Severo Ochoa a Esplugues de Llobregat. S'hi ha compromès després que en una xerrada informal amb estudiants en un aula un d'ells critiqués aquest procés i li manifestés que feia falta més democràcia i que s'escoltés més l'opinió dels estudiants. Maragall ha visitat aquest institut en un acte de campanya electoral de la candidata del PSC a les eleccions europees, Maria Badia.

Tremosa defensa l'entrada de capital privat a la universitat pública per evitar-ne el futur 'col·lapse'

2009-06-06T14:22:00.002+02:00

Actualitzat a les 15:00 h 28/05/2009

Barcelona (ACN).- El candidat de CiU a les eleccions al Parlament Europeu, Ramon Tremosa, ha defensat aquest dijous, des de la facultat d'Arquitectura de Barcelona, 'l'impuls' del polèmic Pla Bolonya com a eina, ha dit, 'per modernitzar la universitat catalana'. Acte seguit, el candidat convergent ha volgut deixar clar que això no significa que CiU defensi la privatització de la universitat pública, sinó que defensa 'l'entrada de capital privat'. Entre d'altres raons, ha explicat Tremosa, perquè si no es duu a terme una reforma de la universitat pública aquesta s'acabarà finalment col·lapsant. 'I jo estic per la titularitat de la universitat pública de l'ensenyament, ni que sigui en part', ha insistit.

La Universitat de Vic tindrà adaptada al curs vinent més de la meitat de la seva oferta al Pla Bolonya

2009-06-06T14:21:00.000+02:00

Actualitzat a les 14:01 h 28/05/2009

Vic (ACN).- La Universitat de Vic (UVic) tindrà adaptada el curs vinent la meitat de la seva oferta de titulacions a l'Espai Europeu d'Educació Superior. El proper curs 2009-2010 la universitat osonenca oferirà disset graus i dotze màsters universitaris adaptats al Pla Bolonya. La majoria de graus són adaptacions de l'actual oferta. Entre els nous graus que el vicerector, Carles Torres, etiqueta com a 'emergents' hi ha els nous estudis de mecatrònica, únics a l'Estat, i un grau de disseny impartit pel centre adscrit Bau a Barcelona. La UVic està iniciant la tramitació per crear nous graus d'especialitats com ara psicologia, odontologia o treball social.

Les furgonetes dels antiavalots dels Mossos incorporaran càmeres per gravar els disturbis

2009-06-06T14:20:00.000+02:00

Actualitzat a les 21:39 h 25/05/2009

La Conselleria d'Interior vol introduir avenços tecnològics que millorin i facilitin la tasca del cos dels Mossos d'Esquadra. Entre les propostes que Interior està analitzant hi ha la d'instal·lar a les furgonetes dels antiavalots càmeres que puguin enregistrar i seguir en directe a través d'un circuit tancat de televisió, les intervencions, els disturbis i les càrregues policials. Les furgonetes amb càmeres podrien començar a funcionar dimecres en el dispositiu preparat per si el Barça guanya la Champions.

Les furgonetes portaran les càmeres als laterals i permetran enregistrar les actuacions policials i dels manifestants, que quedaran emmagatzemades en un ordinador a bord de la furgoneta. El sindicat de Mossos SAP-UGT, majoritari al cos, creu que és una nova mesura per fiscalitzar la feina de la policia i reclamen a la conselleria que centri els esforços a aplicar una política de seguretat ciutadana de qualitat.

Les imatges captades per les càmeres podrien arribar directament als comandaments dels Mossos d'Esquadra, que podrien seguir en directe l'actuació policial i decidir quina actuació és necessària en cada moment.

Aquesta decisió té lloc després de la polèmica per com els Mossos d'Esquadra van desallotjar un grup de joves tancats a la Universitat de Barcelona en protesta pel Pla Bolonya. La càrrega policial i les posteriors crítiques a la Conselleria que dirigeix Joan Saura van acabar amb la destitució del llavors director general de la policia, Rafael Olmos.

Divertidíssim

2009-06-05T15:38:00.007+02:00

Sí, la gent dirà el que vulgui, però amb tanta crítica anònima sense sentit m'ho passo "bomba".

Escriure una crítica per internet necessita ordinador i ADSL.
Que te la responguin un bon servidor públic.
Llegir la crítica menjant crispetes i una cocacola mentre rius, no necessita res més.

I si ho poso aquí, bàsicament, és perque em fa gràcia i ajuda als que estan fins els nassos de tot plegat a veure qui forma part del moviment estudiantil i el que intenten fer amb els que fan les coses a la seva manera. No només això, sinó que a més, com és obvi, entenc que si posen les coses per internet enpúblic, és perque volen que les llegeixin. Què millor que satisfer les seves ansies crítiques amb un post? Si després es queixen...

Això sí és "tirar-se les pedres a la pròpia teulada"...

El que passa és que hi ha poques cares i veus que diguin la seva opinió en veu alta, segurament si tots els que pensen coses similars les diguessin alhora, aquests crítics "s'acollonarien".

En el fons és el vertader problema: la gent no s'atreveix a dir gaire cosa en veu alta per por a "repressàlies" i altres... la trista realitat. Menys mal que he fet poca cosa i he opinat, si arribo a fer algo més em maten (rialles).

Que segueixen criticant? Psé... senyal que alguna cosa se'ls hi ha remogut... ja es cansaran, que se suposa que tenen altres coses a fer (o no, qui sap)...

I per últim: les vostres acusacions me la suen com si de merda es tractés, sinó teniu res més a dir, perfecte, demostreu a la gent que la única cosa que teniu a fer és comportar-vos com criatures o nens petits...

Jo també tinc una acusació igual de patètica: esteu a sou del Rajoy per a fer política de "acose y derribo" a falta d'arguments reals HAHAHAHAHAH.

Sir Darkest torna amb el seu humor (sobre la promoció picant del meu cutrellibre a Indymedia)

2009-06-05T14:25:00.000+02:00

per Sir Darkest

04 jun 2009 10:54:27

Jajajajaja!!!

Una infiltrada! xDxDxD jajaja!! Amb maleta i tot de l'agent 007!! xDxD

Criticar-ho tot! xDxD Anar a parlar a la tele!! Sense que ningú l'escollis! xDxDxD Qui us va escollir per ocupar facultats?

Una organització paralel·la! xDxDxD La Lògia Francmasona Oriental dels Legionaris de l'Anticrist Bolonyès!! xDxDxDxD jajajaja

Per accedir als càrrecs universitaris!! xDxDxD De què? De degà? De rector? De líder estudiantil??? xDxD

BoiCotejar el treball assembleari! xDxD Quan algú vota contra el que vosaltres opineu a les assemblees es boicotejar el treball assembleari? Si les opinions que no van amb vosaltres són així de dolentes, com voleu que la gent hi participi? Ah és clar, no voleu que no hi vagi gaire gent perquè si nó sereu minoria, com ja ho sou fora de l'assemblea...

Un llibre per fer-se famós?! xDxDxDxD Best-seller!! Ni una fusió de Ken Follett, Carlos Ruiz Zafón i Dan Brown treuria més diners que ella del seu llibre! xDxDxD Dintre de poc el traduiran al klingon!! xDxDxDxD jajajaja

LOs gusanOs están tranquilos?? Dónde? En un spa? xDxD

El pueblo no olvida a los traidores?! xDxD Los estudiantes no olvidan los piquetes! xDxD

A tothom li arriba el seu moment de rebre? xDxD Cartes? Aplaudiments? Elogis? Amenaces?

Vaya por Dios... Un anarcoguay aprenent de Jiménez Losantos... Fue ETA!! xDxDxD

Un altra web sobre Bolonya, i realment útil

2009-06-04T11:50:00.003+02:00

Gràcies a Enric Canela he trobat la següent pàgina:

http://bolonia.universia.es/

Sincerament, molt més útil i real que EspecialBolonya o Bolonya.org...

Crítiques, crítiques, crítiques...

2009-06-03T21:57:00.005+02:00

Últimament ha quedat clar què és el que depara als qui tenen idees, veu, i discurs propi: la difamació, la crítica, entre altres actituds de caire semblant.

Com el lector entendrà, és el que m'ha passat a mi.

No és estrany, i he arribat a una conclusió:

El fet d'haver engendrat per a la situació una paraula com anarcoguay ha suscitat la crítica, doncs com a nens petits que s'han sentit aludits, han respost de l'única manera possible, sempre des de la crítica i des de consignes úniques i indistingibles de certs sectors del moviment estudiantil, concretament el més radical i tancat. Han près el terme com un atac, i han atacat...

Com és lògic, a aquests sectors no els agrada que la gent pensi diferent, és una actitud força feixista (Actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc., amb què hom s'imposa a una persona o a un grup), i també indistingible a la seva manera...

Que a sobre aquesta opinió aparegui en veu alta, ja no només en un bloc, sinó per la premsa i... la televisió, implica menys legitimitat per els comentaris, idees i veu d'una idea que s'havia forjat sota aquesta actitud tan autoritària, una suposada veritat absoluta que ningú s'havia atrevit a rebatre, per por a repressalies de qualsevol mena (que tot i això han aparegut associacions estudiantils, plataformes, blocs, professors, i estudiants que han estat crítics amb les accions dels anteriors).

Primerament reconec, com ja he expposat anteriorment, que els comentaris realitzats des de l'anonimat, sense argumentacions, amb crítiques o sense, ens van beneficiar als qui pensavem diferent doncs demostraven quina mena de gent formava part de "la veritat absoluta", deslegitimitzant-la (com diria un d'aquells que no té res a argumentar han caigut per el seu propi pès).

Els hi agraeixo de sobremanera que passats mesos segueixin intentant donar la tabarra i paguin amb mi les seves frustracions, ja que els mètodes emprats no els hi han sevit de res, i s'han hagut de penjar-se medalles de coses que han aparegut per la seva pròpia força i lògica. Entenc que per haver donat la cara, m'he convertit per a aquells d'índole més radical "en la cara visible de l'altre bàndol" (entenent que la seva mentalitat és o estàs amb mi, o estàs contra mi).

Suposo que algún dia es cansaran, ja que la majoria, si ho fa des de l'anonimat, és per "guardar-se les esquenes". M'encantaria per un cop que algun d'aquests que em critica tant, segués amb mi i prenent un cafè em raonés el perquè de les crítiques.

Com és obvi, no ho faran. Deixo a cadascú imaginar-se el perquè.

Hauria d'haver passat més d'ells, total, són "molts contra una" però des de l'anonimat, sense legitimitat, intentant que els seus cercles propers els hi demostren una afinitat ideològica i en els comentaris, tot sabent que en el món real, fora de segons quines coses estan sols.

No els en dono la culpa, és normal que canalitzin la seva ràbia contra aquells que han aconseguit fer coses, que per sí sols seran incapaços de fer.

I com no, entenc que el fet d'escriure un llibre, que no vendrà gaire perquè no és una novel·la eròtica ni un llibre de tirada revolucionària per al jovent, ha generat més crítica. Tambés és normal: a certs elements els fa ràbia que algú doni informació quan aquests s'han dedicat a explotar un buit informatiu per manipular...

Ara sóc jo qui fa servir una dita popular (que no consigna, menys encara de caire revolucionària-sectaria): El perro del hortelano, ni come ni deja comer.

PD: Sí, seguiu criticant, gràcies per donar-nos la raó als que pensem per nosaltres mateixos i fem les coses "diferent" a la vostra.

Novetat: escolteu els posts

2009-06-02T17:26:00.002+02:00

Res, he adjuntat un sistema per a poder escoltar els posts sense llegir-los.

Humanitats: l'únic que m'importa

2009-05-30T15:11:00.004+02:00

Vista la tonteria i les ganes de "brega", l'efecte dominó entre els membres "anarcoguays" del moviment estudiantil (sí, aquells que s'aprofiten de la feina dels vertaders lluitadors per la causa i van a facultats i universitats a les quals ni tan sols estan inscrits per a "liar-la), i cansada com estic del tema, em dedicaré a l'únic que m'incumbeix: HUMANITATS.

Sí, em refereixo a aquell pla d'estudis que aquest any ja ha començat el grau, aquell pla d'estudis els alumnes de 3r i 4t els quals van demanar ajuda a diversos grups, institucions i la pròpia Assemblea de Lletres de la UAB i no van aconseguir res.

Aquell pla d'estudis per el qual ningú s'ha preocupat i molta gent no tenia ni idea de que tan sols existia. Ara fa poques setmanes que hem aconseguit aclarar diversos assumptes, gràcies a les ganes d'alguns alumnes, l'actual coordinador d'humanitats, Jordi Figuerola, que ha fet feina de mesos en menys d'un, la resta de l'equip de coordinació, i jo.

Ja és hora que es faci alguna cosa per aquest pla d'estudis tant "marginat" per la resta de plans.

Esperem que al llarg del curs vinent, fem alguna cosa interessant...

PD: no, no deixaré d'opinar sobre assumptes del moviment estudiantil, però dubto que vist el sectarisme a certs nivells m'hi implqui de nou...

Em fa gràcia...

2009-05-30T15:08:00.001+02:00

... que la gent es quexi tant de la propaganda electoral sobretot a les universitats però no diguin res de cartells d'Iniciativa Internacionalista i Esquerra Anticapitalista.

Comunicat per l'intent de tancada a Traducció i Interpretació

2009-05-28T21:23:00.001+02:00

Comunicat a tots els professors, alumnes i PAS de la FTI
Aquest matí, dia 27 de maig, cap a les 7h del matí un grup d’uns deu encaputxats ha entrat a la FTI i ha comminat les senyores de la neteja a abandonar immediatament l’edifici, cosa que elles no han fet. Intentaven posar cadenes a les portes i col·locar una pancarta sostinguda per unes estructures de ferro que portaven. Les senyores de la neteja han pogut avisar a Seguretat del Campus i quan Seguretat s’ha personat a l’edifici, cap a les 7,40h, tots els encaputxats (i un grup que esperava davant de la Facultat) han fugit corrents, saltant per una finestra del segon pis i enduent-se la pancarta.

El Cap de Seguretat afirma que eren “els de sempre” i que no es tractava d’alumnes de la FTI.

Considerem aquest fet d’extraordinària gravetat, perquè s’ha produït sense que els assaltants s’identifiquessin, comminant les senyores de la neteja que complien amb el seu torn laboral i possiblement per part de persones sense cap vinculació amb la nostra Facultat.

És per això que demanem la màxima cooperació de professors, estudiants i PAS, molt especialment atès que ens trobem a final de curs i en període de proves i exàmens. Rebutgem enèrgicament aquestes actuacions de persones alienes a la FTI, totalment injustificades i pertorbadores.

Francesc Parcerisas

Degà FTI

27 de maig, 8,30h

Estudiants en lluita diu la seva

2009-05-28T20:24:00.001+02:00

Extret d'aquí

Des d’ençà de la Setmana Santa, el moviment estudiantil es troba molt fragmentat. L’activitat ha davallat i s’ha reduït a l’àmbit de les Facultats, la coordinació entre universitats sembla que s’ha esvaït. En la nostra opinió, tres són les raons:

El desallotjament del Rectorat ocupat de la UB ha suposat un cop molt dur pel moviment, ja que durant molts mesos ha servit com a centre logístic i punt de trobada per a tothom. El Rectorat era un espai immens al centre de Barcelona obert 24 hores al dia, a on tothom que ho volgués tenia un lloc. Des d’allà el moviment projectava el seu treball sobre tota la ciutat. La seva pèrdua s’ha sentit de manera molt negativa.

La dispersió dels activistes antibolonya. Les causes de la qual podrien dividir-se en diverses causes:

D’una banda tenim l’ esgotament dels i de les activistes i també de l’estudiant en general, després de tot un any de mobilitzacions la gent està cansada. A més a més, l’opinió més freqüent és que al capdavall no s’ha aconseguit res amb les lluites.

D’altra banda ens trobem amb els rigors del calendari de movilització-desmovilització dins del mon estudiantil. Els exàmens ja són aquí i tothom té molta feina acadèmica a fer. Durant el primer quadrimestre tots i totes vam reduir el ritme acadèmic. Ara la necessitat de posar-se a estudiar s’apodera de tothom, contra el calendari no podem lluitar. Per això hem de ser capaços de preveure la davallada total de l’activitat política a partir de juny (com passa cada any) i no desesperar mentre esdevé. És tracta d’un fenomen cíclic i natural, sempre per aquestes dates hi ha una tendència a la dispersió de l’activisme. Alerta, no confonem aquesta desmobilització conjuntural amb una desbandada.

Finalment, el moviment està mancat de visió estratègica. Tot i estar carregat d’empenta i energia, el moviment estudiantil actua políticament sense parar a pensar quins són els seus objectius a mitjà i llarg termini i quines són les eines amb què compta per assolir els seus objectius finals, la derogació de la LOU i del Reial Decret. La tasca que hem fet els darrers mesos s’ha basat fonamentalment en posar pals a les rodes a la tasca quotidiana de les institucions (boicots a juntes, ocupacions de Facultats, etc.). Aquesta tasca ha estat molt ben duta a terme, però per ella mateixa no és suficient.

A conseqüència d’això, existeix la percepció general que les tancades i les mobilitzacions no han servit per gaire (al nostre parer, es tracta d’un punt de vista erroni i derrotista), aquest és un estat d’opinió que fa difícil engrescar a la gent a fer treball polític i a moure’s.

Com superar la desmobilització?

A pesar de l’estat actual del moviment, en els darrers dos anys la causa dels estudiants que s’enfronten al Reial Decret i a Bolonya no ha parat de guanyar recolzaments. Cada dia es més gent que se suma a les mobilitzacions i que s’organitza. Cada vegada el discurs crític amb la reforma arriba a més gent. La nostra veu ha aconseguit projectar-se a les primeres planes dels mitjans de masses i ara està en boca de tothom. Es cert que no s’ha aturat la aplicació dels Graus però la lluita no està perduda. No ens trobem davant d’una derrota com molts diuen, al contrari.

Si que és cert, però, que el moviment es troba en un impàs. No confonem la desmobilització natural de juny amb una desbandada. Això no vol dir que al setembre tothom tornarà a l’activitat política com si res no hagués passat. Si no fem res, la combinació de la desmobilització natural de juny, l’esgotament i les divisions entre els i les activistes poden acabar per matar el moviment que ha esclatat aquest any.

Davant de les visions més derrotistes cal que enumerem les victòries que hem aconseguit, que no són poques, es imprescindible que tots i totes tinguem present el que aquest any s’ha aconseguit per continuar avançant (moratòries a diverses Facultats, erosió política dels partits que defensen la reforma, esclat d’un moviment amplíssim, etc.).

Entre totes les deficiències esmentades, la més gran és sens dubte la manca de visió estratègica que pateix el moviment. Per pal·liar aquest dèficit caldria poder trobar una àgora o punt de debat pels estudiants mobilitzats, a on tots els activistes puguin dir la seva. La seva finalitat hauria de ser la creació d’un projecte estratègic realista per derogar la LOU. És extremadament difícil arribar on volem quan no sabem el camí que cal seguir.

La posada a punt de les actuals estructures organitzatives del moviment és indispensable. És cert que la CAE està donant símptomes de mal funcionament. Malgrat tot, aquests dèficits s’han produït davant de la necessitat de prendre decisions ràpides al llarg d’aquest segon semestre.

Criticar la CAE sense aportar res i tancar-nos a la nostra Facultat no serveix per aturar Bolonya. Calen menys crítiques destructives a la CAE i més implicació en la millora del seu funcionament. La inactivitat dinamitadora d’algunes Facultats no és cap solució sinó part del problema.

Des de totes les assemblees s’ha d’apostar fermament per enfortir la coordinació entre elles, aprofitant els canals organitzatius que ja estan creats, la CAE ha de ser l’organisme on totes les assemblees estiguin representades. D’altra banda seria interessant que a la UB s’acabés per materialitzar la coordinadora per a les seves Facultats, seguint l’exemple de la CAF a la UAB (Coordinadora d’Assemblees de Facultat).

Si volem un Octubre combatiu caldrà que tots i totes fem els deures durant aquest estiu.

Estudiants creen una plataforma que s'allunya de radicalismes

2009-05-27T08:22:00.000+02:00

BARCELONA, 26 May. (EUROPA PRESS) -

L'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (Ajec), amb el suport d'estudiants, professors i Personal d'Administració i Serveis (PAS), han creat la Plataforma Contruïm la Universitat Pública, per tractar l'aplicació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) allunyant-se de les últimes protestes, amb les quals no comparteixen les formes, i les versions oficials.

La plataforma ha creat al seu torn una pàgina web en què es recolliran articles d'opinió, documents oficials que ha generat el procés de transició i el manifest fundacional, que apel·la als principis de veracitat, respecte, honestedat i lleialtat a la universitat pública per explicar què és realment el Pla de Bolonya.

El secretari general de l'Ajec, Andreu Espinola, ha explicat que aquest ha estat un any complicat per a la universitat pública i que moltes de les protestes contra el Pla de Bolonya han tingut un efecte "pervers" que ha desgastat la imatge de la universitat pública amb "injúries i fal·làcies". "En la batalla, qui més ha guanyat és la universitat privada", ha lamentat.

Ha reconegut que Bolonya "és ja inevitable", pel qual ha instat a treballar per l'horitzó post-Bolonya i explicar concretament què suposarà l'aplicació de l'EEES per a la comunitat universitària.

La pàgina web publicarà tres articles setmanals, i s'intentarà que sigui un d'estudiants, un altre de professors i un altre del PAS, així com opinions oficials dels partits polítics. Els fundadors asseguren que la plataforma no té una posició concreta sobre el procés i que l'objectiu és "reunir totes les sensibilitats", segons ha explicat l'estudiant Nathan Baidez.

RELACIÓ "IMPOSSIBLE" AMB ELS ANTI-BOLONYA

Espinola ha reconegut que actualment "no hi ha relació possible" amb els col·lectius que han liderat les principals protestes anti-Bolonya en els últims mesos, com el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (Sepc) i la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiantes (CAE), per l'actitud d'aquests.

Tot i això, ha apostat perquè "sota el respecte, la veracitat i en la línia del manifest" la pàgina web pugui recollir les opinions d'aquests estudiants. Ha reconegut que no totes les crítiques fetes des d'altres col·lectius han estat errònies, però ha criticat que "no s'han sabut canalitzar bé".

Per la seva banda, el professor de Biologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Lluís Tort, ha explicat que cal una plataforma d'aquest tipus per defensar la universitat pública. Per a Tort "no té cap sentit" un anti-Bolonya complet perquè suposa una "falta d'alternativa" de futur i ha qualificat aquesta posició de "molt conservadora".

AVENÇOS EN LA TAULA NACIONAL

Espinola ha explicat que la Taula Nacional per la Universitat Pública s'ha reunit cada setmana l'últim mes i que fruit d'aquestes reunions s'ha acordat una carta de compromisos amb 10 punts que suposa el "primer acord" entre el Govern, representat pel Comissionat d'Universitats i Investigació, i els estudiants.

En aquestes reunions es van tractar temes com el finançament, l'aplicació dels nous graus, la situació en què quedaran els estudiants que compaginen la seva formació amb una feina i la participació. Ha reconegut que no s'ha arribat a acords concrets i ha explicat que la carta de compromisos "se centra molt a l'any que ve".

Ha augurat que com a resultat d'aquest avanç podrà sortir una nova proposta de finançament per a les universitats públiques i un nou llindar per accedir a les beques per estudiar. "Hem començat tard però hi ha hagut intenció", ha dit.

Un altre punt de vista en que no havia caigut

2009-05-24T18:23:00.001+02:00

Pregunton Diu:
24 Maig 2009 a les 11:20 am

Pero la victoria no era NO A BOLONYA??

Llavors com un si pero amb matitzacións, o un Si pero amb mes beques es pot considerar victoria.

Avui dic, Guanyarem a ROMA, aconseguirem el triplet.

Dimecres si perdem i no ens fiquen 5 el Manchester, o perdem als penaltis ja vindré a dir que hem aconseguit victories parcials que no ens han humiliat, o que hem aguantat el tipus fins la loteria dels penaltis pero que es pot considerar una victoria.

Doncs el mateix amb vosaltres. Si haguesiu lluitat per canviar bolonya, per millorar el proposat si que us podrieu apuntar victories, pero lluitar perque NO ES FACI, i apuntarse el tanto de que es fará pero amb més beques, aixo es digne d’un acudit de Eugenio.
“Saben d’aquell que diu … NO A BOLONIA, …” acabeu el acudit com volgueu

Comentari personal a "victòries del moviment estudiantil"

2009-05-24T17:23:00.001+02:00

Visible aquí.

És clar, molt antibolonya i als que ens ha caigut Bolonya aqueest any com humanitats, infermeria, dret, matemàtiques, física, entre altres depenent de facultat i universitat. On Bolonya ja s’ha aplicat aquest any.

No hi ha hagut cap proposta per als que estudien grau, i no només això, sinó que uns d’humanitats de la UAB van fer un recopilatori d’instàncies i queixes dels de llicenciatura i ni cas per part de l’assemblea. Quina necessitat hi havia de coaccionar a companys que ja són a “Bolonya” (a nivell d’estudis que no de ciutat)?

A més no és aquest el gran problema sinó que com sempre, es barregen temes, i no m’estranya que la majoria siguin “pessillogistes i menfotistes”: en el moment que cert grup pensa per la majoria i això no és tot, sinó que gaudia del favor i del recolçament de la majoria, tot i que passiu fins que es van realitzar accions coactives “en nom de”.

Per exemple: jo també estic en contra de la IIa Restauració borbònica espanyola eu…. vull dir això de ilegalitzar partits (i una candidatura com iniciativa internacionalista no és un partit, sinó candidatura) ja que saben que els hi treuen vots als “dos grans partits” espanyols. Però no sé que hi pinta aquí una imatge d’Iniciativa Internacionalista.

Podria seguir amb més coses, i és que molta assemblea i tot el que es vulgui però cada cop més apareixen plataformes i altres grups (que no a tot arreu funcionen XD) que se’n cansen de no sentir-se representats a les assemblees, consells d’estudiants (entre altres, que a molts llocs les assemblees són fantasmades no reconegudes) ja que certs col·lectius formats per grups prenen el control de les assemblees.

Que es presentin a Junta i a Claustre com als col·lectius dels que prenen nom, no com a Assemblea.

I com sempre, la manipulació informativa per exemple existent a aquesta pàgina, apart del to “irònic, sarcàstic i insultant” a segons quines persones o grups, per el que és referent a beques i altres.

Quina manera de fer és que representants d’estudiants vagin a fer política de cadires buides? Llegeixin el seu discurs sindical a la taula nacional per la universitat pública i marxin? La manca d’assistents com a estudiants al claustre de la UB que va decidir tirar endavant el pla Bolonya?

A mi em diras opinòloga, però uns quants de la llicenciatura d’humanitats i jo ens hem mogut per a evitar més problemes dels que hem tingut aquest any, vist que NINGÚ se n’ha preocupat, perquè tot era lluita contra, ni una sola moguda per ajudar als qui ens han posat, sent de llicenciatura, a classes de Bolonya.

Més coses:

Promoció personal de la lluita col·lectiva? I no personal… SEPC, En Lluita, i altres, així com elements com Pere Duran i altres, se n’han aprofitat tot el possible SOTA UNA SOLA VISIÓ, i als que n’hem tingut una altra se’ns ha tractat de tot i més, així com se’ns ha faltat el respecte.

Alguns n’estem farts de “veritats absolutes” com les que s’ha endut el moviment estudiantil, movent masses intentant aconseguir per tots els mitjans alguns objectius que RES tenen a veure amb Bolonya.

Sí, a partir d’aquesta lluita tothom coneixerà les assemblees, i cada cop es crearan més grups que estan farts que els que els representen no els facin ni cas.

És molt fàcil prendre com a víctories coses de les que ja se sabia que s’havien de modificar (beques).

Això sí, les moratòries s’han aconseguit o per voluntat d’un deganat (UPF), assistint a Junta (psicologia UAB), etc. És a dir per la via institucional, no ocupant facultats, ni coaccionant companys.

Diferenciem una mica per favor…

I ja no seguiré més que m’enrotllo com una persiana…

"Victòries del moviment estudiantil" - by EspecialBolonya

2009-05-23T12:30:00.002+02:00

Copiat tal qual:

Desprès de messos de mobilitzacions, les notícies bones semblen caigudes del cel. Els estudiants que lluiten pel dret a l’ensenyament públic, de qualitat i emancipador – que no professionalitzador- poden atribuïr-se guanys parcials però conquerits:
- El Pla Garmendia d’increment de la dotació de beques.

- El Pla Gabilondo d’increment de la dotació de beques (II)

- Els anuncis voluntaristes de la Comissionada d’Universitats de:

no pujar el preu que fixi l’ordre ministerial per al curs vinent.
Retirar el recàrrec per matriculació a una segona titulació
incrementar la dotació de beques

- El tema del Màster de Secundària va molt endarrerit i les males llengues parlen de que l’any vinen no el tindrem encara.

- Diverses moratòries a la UPV, a titulacions de la UB, de la UAB, …

D’altra banda, la participació democràtica (entesa com a debat, contrapossició d’arguments i publicitat del contingut d’una reforma feta a esquenes del públic en general i del públic universitari en particular) s’ha mulitiplicat. Ara tothom sap què és una assemblea, què és un referèndum, qué vol dir “mobilització col·lectiva”, que Bolonya no és una obligació europea sinó una voluntat política estatal i dels governs autonòmics… C

om a contraprestació signficativa, aquesta participació ha estat obstaculitzada sense miraments de cap tipus per la institució universitària – la que reflexiona i produeix coneixements crítics? sí, aquesta- en diverses modalitats: des de la condemna a l’ostracisme i ignorar les inquietuts dels estudiants -molt notable als centres de secundària- , no reconèixer els referèndums, o fins i tot la coacció y agressió física pura i dura als centres universitaris. Els Mossos d’Esquadra i la seguretat privada han esdevingut en mobiliari comú de les universitats públiques catalanes. Com a catàrsi el desallotjament del rectorat de la UB o d’instituts. Tot s’ha de recordar, no hi ha dia sense judici a Mossos d’Esquadra per “extralimitació” a les seves funcions: tortures, maltractaments, … , un equip pedagògic molt innovador, vaja.

Jutgeu vosaltres mateixos, no tornaré a dir el que dic sempre...

No en tenia ni idea: JUNTS

2009-05-22T20:11:00.004+02:00

Buscant sobre els fets de la tancada de Comunicació he trobat el següent:

http://juntsfcc.blogspot.com/

Qui som?
JUNTS és un col•lectiu PLURAL que inclou gent de totes les ideologies i titulacions entorn d'un projecte centrat en la Facultat i la seva millora. Els mecanismes de funcionament de JUNTS són la llibertat individual de cada un dels seus membres i les votacions, juntament amb la responsabilitat individual i col•lectiva que se'n deriven. JUNTS es responsabilitza en tant que col•lectiu i en tant que individus.

Com a novetat per a JUNTS, en l'actual candidatura la gent dels primers cursos té un pes importantíssim en relació als d'últims cursos (3r i 4rt). Una clara aposta per la renovació generacional sense voler perdre l'experiència i la col•laboració que poden aportar els veterans de JUNTS.

Sempre fa il·lusió trobar-se amb col·lectius així.

El seu comunicat vers la tancada de Comunicació és:

Junts condemna la tancada de la facultat de Ciències de la Comunicació duta a terme el matí del dia 22 de maig. Denunciem que l'ocupació no hagi estat comunicada ni sotmesa a consulta dels estudiants de la facultat. Així mateix, lamentem que s'hagin vulnerat els drets dels estudiants i de la resta de la comunitat facultativa.

Buscant informació...

He trobat una campanya difamatòria a un dels membres en nom de la CAF...

També he trobat que Junts ha "guanyat" de ple les eleccions a la Junta de Facultat deixant fora als membres de l'Assemblea.

Resposta d'un company als frustrats

2009-05-22T14:15:00.002+02:00

Extret del post d'indymedia dels frustrats que anònimament critiquen.

Vinc a fotre canya!!
per Sir Darkest 22 mai 2009 12:09:41

Bueno nens, vinc a fotre canya. Porto temps sentint moltes bajanades de per aquí i he vingut a fotre-hi cullerada, ja posats, o follem tots o matem la puta. Per cert, al final faré un resumet, pero no atrafegar el personal.

Actualment el moviment estudiantil està fet una merda. Si no literal, figurada, o si nó imaginada. No vindrà pas d'aquí. Em sap greu dir-ho, perquè la majoria dels assemblearis heu sigut sempre els que us heu mogut, i això us honora, pero hi han hagut molts errors que ens han acabat afectant a tots.

El principal problema és la negativa total, absoluta, intransigent, ferma, radical i cafre al pla Bolonya. Sí, es privatitzen moltes coses, l'estat del benestar se'n va en orris, hi ha una ofensiva neocon i Bolonya avança la privatització. D'acord. Però és que això ve de Brussel·les, i Madrid ho acceptat alegrement, i aquí als nostres polítics els cau la baba dient per tot arreu que els nostres fills il·lustres podran fer molts estudis a l'estranger i lligaran amb moltes guiris i tornaran fets uns fieres que aniran de pet a presidents del govern. Com a mínim.

La qual cosa vol dir que, amb un col·lectiu universitari d'entrada no massa habituat a les mogudes, i unes assemblees ja preses de fa temps - és el que suposo eh, jo no hi era - pels grups assemblearis i sindicats varis, el moviment no gaudia d'una gran força. Sí, quan les coses tocaven molt la moral com la guerra d'Irak o la visita del bigotis hi havia molta gent i es podia assaltar el Palau d'Hivern. Sí. Però la realitat era diferent. I per lluitar contra una cosa que ve des de les més altes esferes - aquelles tan altes que les tapen els núvols - no es pot esperar un èxit massa rotund amb les forces que es tenien. Però no. Us vau entestar en el que ja dic: la negativa absoluta.

La qual cosa vol dir que, amb uns cuadres de govern universitari pressionats des de dalt, que havien d'aplicar tot això tant si volien com si nó - i veient el panorama es van passar amb gràcia i gust al pla Bolonya per salvar el cul - no podien negociar la negativa tan ansiosaments demanada, no es que no volguessin, tampoc podien. Per tant, aquesta negativa radical i estreta de mires va provocar que qualsevol intent de diàleg fos estèril, perquè tots partien d'aplicar el Pla "i no arribaven a l'arrel del problema".

Crec doncs que el que calia era acceptar la situació tal i com venia - de canto - i intentar participar el canvi per ficar mà als plans d'estudi, vamos, per fer el canvi el millor possible. Però no. Sigui per la política de cadires buides - no a Bolonya! - o bé perquè els malvats cuadres de govern no van voler, no es va poder participar el canvi i ho van muntar tot al pis de dalt. En aquell moment!! Des del moment en que els de dalt van rebutjar els estudiants a tocar els canvis, s'hauria d'haver implicat de ple a la majoria dels estudiants. Allà! De fet, ja des de un principi, si les assemblees ja fossin obertes, la opinió majoritària i relista hauria agafat pes i s'haurien pogut tocar les coses, crec.

Però no. Crec recordar que sí es va intentar implicar la majoria però era una majoria a la que calia actualitzar de tot el que s'havia fet, per la qual cosa no es va aconseguir que els estudiants prenguessin consciència de que els òrgans de govern universitaris no els deixaven tocar els que serien els seus futurs plans d'estudi, en altres paraules, que els putejaven. Si és que va anar així, és clar, perquè cap la possibilitat de que en realitat el que passava és que es feia política de cadires buides mentre es decidien els nostres estudis.

El cas és que ens va caure el pla a sobre en crudo y sin pelar, i llavors va venir la crida a files de les mases, la llamada de la patria, joven soldado! Llavors, "fracassades les vies de diàleg" cabia el "dret de accions més directes i contundents". En altres paraules, que si no és parlant, serà a la força. I clar, per això calien les masses d'estudiants enfervorits. La massa d'estudiants, fastiguejada de la classe assembleària, en un principi no va patir danys greus, per dir-ho així. La primera acció gorda, la ocupació de la nostra facultat, va acabar com el rosari de l'aurora - cal dir que aquí els quadres de govern la van cagar molt grossa, tot i que és el famós principi de l'extrema esquerra, acció reacció - i encara que es va fer de la pitjor manera possible, enmig de classes i amb males maneres, cosa que ja evidenciava un distanciament entre l'assemblea i els estudiants, va permetre un victimisme altament rendible, perquè va commoure molt i va haver gran participació.

Però, com deia, ja hi havia distanciament. L'assemblea utilitzava les masses quan les necessitava, i controlada com estava, les majories renunciaven a participar-hi per por - les opinions contràries eren molt mal rebudes - o per vergonya o l'assemblea restava al poder dels que ja hi eren, que van seguir amb les protestes.
D'aquesta manera, amb un sector gran que renunciava a la seva assemblea - la qual acabaria patint greus problemes de legitimitat - ja que ni l'entenia ni hi podia participar a ple - i una assemblea que, havent vist el que passava, no es quedaria de braços plegats, vindrien una sèrie d'accions diguem-ne unilaterals, com l'assalt aquell al deganat que va propiciar els famosos expedients.

Ja al curs actual, les ocupacions, llargues i que van provocar l'enfrontament entre les masses i l'assemblea, van provocar un ràpid desgast del moviment, justament també quan van caure a acudir als mitjans de comunicació, que al mateix temps d'estar influenciats des de dalt - és a dir, en cap cas parlarien bé de les accions o malament de Bolonya - es van interessar per la morbositat, sobretot quan els follons de les batalles campals a Barcelona, cosa que ja evidenciava del tot que el moviment havia perdut molta força, i que ja no podrien fer gaires més accions tenint els mateixos estudiants en contra.

Sí, la manifestació de la nit aquella de Març va ser un gran cop d'efecte, i va demostrar que les coses a vegades es fan bé, i es va guanyar molta popularitat. Però no va servir de res. Res del que s'ha fet, ha acabat servint de res. I ja no hi hauràn més accions, almenys això és el que crec que passarà si no es torcen encara més les coses, que dubto. La última assemblea de Lletres de la UAB va evidenciar tot això. Es van parar classes, hi van asistir unes desenes de persones - en cap cas més de vuitanta i algo - i es va evidenciar aquest fracàs, per intentar aturar una Junta Permanent que havia de detallar coses del Pla es van presentar voluntàries menys de 15 persones.

Probablement res de tot aquesta parrafada hauria passat si des d'un principi s'haguessin obert les assemblees - tot i que és possible que ja vinguessin poc obertes d'abans per algun motiu que desconec - i s'haguñes acceptat el pla però ficant-hi cullerada, per vigilar de prop què es feia, i denunciar el que no sortís bé, per emprendre accions amb una majoria d'estudiants conscieniada de que aquella era la lluita de tots, no d'uns pocs - que sí, no són pocs en el sentit estricte de la paraula, però tampoc són majoria - que a més barrejaven altres temes i altres lluites amb la estudiantil i que anaven en sintonia amb les ideologies d'aquesta minoria, cosa que, de facto, excluïa a molts que discrepessin amb aquestes idees.

Resumet: El moviment estudiantil està mort. És molt noble que els assemblearis siguin els que es mouen, però s'han equivocat molt. No van saber des de un principi tolerar unes assemblees obertes i que fossin de veritat de tots els estudiants i que els representessin, i la negativa rotunda al pla els va fer perdre la via institucional, cosa que els va portar a la via forçada que va provocar l'enfrontament amb la majoria que s'excluia de les assemblees, amb la qual cosa el moviment va perdre la poca força que tenia, sense haver aconseguti cap objectiu: El pla ens cau a sobre sense haver pogut tocar ni una trista coma. Potser si des d'un principi les assemblees haguessin netejat la seva imatge, la majoria d'estudiants hagués pogut participar del canvi, i s'hagués mogut en veure que realment els estaven putejant, les coses haurien anat diferents. Si es va poder anar per la via pacífica, els estudiants haurien negociat i haurien aconseguit conservar llicenciatures, o bé suavitzar moltes de les coses del pla. I si fossin els quadres de govern els que haguessin sigut intransigents o no cedissin en res, és a dir, si haguessin sigut ells els que van esgotar la via parlamentària - amb una majoria conscienciada - llavors sí que s'haurien tirat endavant les accions forçades i aquestes haurien tingut una força molt superior a la que han tingut. Potser també haurien fracassat, pel major poder del contrari, però tothom hauria posat de la seva part de debò, i això, a més de cohesionar els estudiants, hauria sigut molt més sonat. En aquests termes es poden somniar universitats senceres ocupades, o accions molt sonades.

Comunicat del deganat de la Facultat de Comunicació

2009-05-22T13:10:00.001+02:00

Deganat	22 de Maig de 2009
La Facultat ha reprès la normalitat acadèmica a les 10,30 hores del matí, un cop els serveis de seguretat de la Universitat han tret els cadenats que impedien l'accés a l'edifici. La reobertura del centre s'ha fet sense incidents remarcables.
L'edifici era inaccessible des de quarts de vuit del matí, quan una desena de persones, algunes de les quals encaputxades, han fet fora els treballadors que en aquell moment hi havia, han tancat els accessos amb cadenes i han penjat pancartes. El deganat condemna fermament aquesta acció que ha volgut alterar el desenvolupament de les activitats habituals i que atempta contra les llibertats de les persones. Ens consta que els individus que han dut a terme aquest acte no representen els col.lectius d'estudiants de la Facultat.

Estudiants contraris a Bolonya bloquen durant més d'una hora l'accés a la facultat de Comunicació de la UAB

2009-05-22T13:08:00.000+02:00

Extret de vilaweb

Els guàrdies de seguretat han reobert la facultat

Un centenar d'estudiants anti-Bolonya s'han encadenat a les portes d'entrada i han blocat els accessos a la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB durant una hora i mitja. A hores d'ara, els guàrdies de seguretat de la universitat han reobert l'accés i les classes s'han pogut reprendre amb normalitat. Els estudiants que protestaven també han penjat a l'interior de la facultat diverses pancartes contra l'espai europeu d'ensenyament superior.

Un artícle d'opinió sobre la Universitat, per Pablo Casado

2009-05-19T22:36:00.002+02:00

Pablo Casado, enginyer en informàtica per la UPC, professor associat a la UPC, i treballador a una empresa privada escriu una sincera i realista opinió al seu bloc:

http://hardlifeofapo.blogspot.com/2009/05/un-article-dopinio-sobre-la-universitat.html

“ESO sí, però no així”, cridavem els estudiants fa anys quan l’Educació Secundària Obligatòria va ser menyspreada en forma de retallada de presupostos i, per tant, en retallada del nombre pedagogs, logopedes i altres terapeutes que els centres educatius posàven a la disposición de nosaltres, els i les estudiants.

“Bolonya sí, però no així” seria el que els i les estudiants haurien de cridar ara. I a aquest crit ens hauríem de sumar els professors de tots els centres universitaris de Catalunya.

Sóc conscient de que afirmar que “Bolonya sí” pot sonar estrany en aquests dies, però l’integració de les universitats espanyoles en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior és el que molts de nosaltres veniem reclamant des de fa anys. La homologació dels nostres títols i la capacitació dels nous professional per a que poguéssin treballar en qualsevols dels països que confomen la Unió Europea.

Amb aquesta voluntat va nèixer el tractat de Bolonya. I amb aquesta voluntat s’ha fet la implantació del tractat al nostre país. Ara bé: si la voluntat és la correcta, per què sorgeixen les crítiques i els estudiants acaben al carrer?

En primer lloc, es parla de la privatització de la Universitat. Com a estudiant, sempre he desitjat un ensenyament de qualitat. Això mateix és el que intento posar en pràctica en les meves pròpies classes. Com a ciutadà, reclamo un ensenyament de qualitat i ben gestionat. Que, amb els impostos que totes i tots paguem, es faci el màxim possible, que s’aprofitin els recursos al màxim. El finançament de la Universitat és un pastís petit que s’ha de repartir tan bé com sigui possible. Si això implica que persones amb grans coneixements de gestió i voluntat de servei públic estiguin gestionant la Universitat i que aquesta gestió sigui similar a la d’una empresa privada, hi estic d’acord. Però això no és mercantilitzar ni privatitzar la Universitat, no creieu?

A continuació es parla de la relació entre la Universitat i les empreses. I la filosofia es resumeix en “Empreses fora de la Universitat”. Sóc enginyer en informàtica per la UPC. Sóc professor associat a la UPC. Treballo a una empresa privada. Gairebé tots els i les estudiants de carreres tècniques com la meva hem acabat treballant a una empresa privada. La relació entre la Universitat i les empreses ha d’existir, ja que els i les estudiants acabaran treballant en una empresa que, possiblement, els haurà conegut a la pròpia Universitat.

La presència de les empreses i d’altres institucions als Consells Socials i a d’altres òrgans de les Universitats és poc menys que imprescindible per a que la Universitat estigui dotada d’un caràcter més social, més realista i menys acadèmic. Per a que els i les estudiants coneguin quina és la realitat d’allò que es trobaran quan surtin al món laboral i comencin a exercir la seva professió. Si s’estableixen els canals adients, les empreses poden col·laborar en aquesta tasca.

Tinc docència assignada a una facultat on, cada any, es promouen unes jornades en les que les empreses poden anar a mostrar què fan i en les que els estudiants s’apiloten per a portar-lis els seus currículums. Molts dels meus companys de classe van trobar la seva primera feina com a enginyers d’aquesta manera. En d’altres facultats existeix una bossa d’ocupació en les que les empreses sol·liciten estudiants per als seus processos de selecció de personal. També hi ha empreses en les que els estudiants poden fer el seu projecte de final de carrera com a becaris. Molts continuen la seva vida laboral en les mateixes empreses.

Sincerament, no crec que les empreses hagin d’estar fora de la Universitat, però sí crec que s’ha de canalitzar de manera apropiada i responsable la seva participació. Les empreses han (hem) de participar de la vida universitària aportant la visió del món empresarial i laboral. Les empreses no han (hem) de decidir què conténen els plans d’estudi, perquè la Universitat ha de donar una formació prou generalista com per a cobrir un gran ventall de possibilitats. Però sí han (hem) de ser capaços d’informar què “es cou” fora de l’altre temps anomentat “endogàmic món universitari” i suggerir responsablement la inclussió d’un o altres aspectes a la formació dels i de les estudiants per a fer el seu ensenyament més competitiu.

I aquesta competitivitat, ben entesa, és el tractor que ha de portar endavant a un país. És allò sobre el que s’han de sentar les bases de la nova economia. Només amb programes de recerca impulsats des de l’Universitat és quan es podran generar idees brillants. I només amb empreses que les monetitzin, la recerca feta a la Universitat serà d’aplicació i no quedarà escrita i morta en forma de tesi doctoral. Així, mitjançant la transferència de tecnologia, podrem entre tots assolir la funció de recerca de la Universitat.

Per últim, una de les crítiques que es fan a l’aplicació de Bolonya és: “per culpa de Bolonya no puc estudiar i treballar alhora”. Bé. És que no has de traballar. Ets estudiant i aquesta és la teva feina. El país està invertint en tu per a que puguis aportar tant com siguis capaç a la teva societat en el futur. L’avaluació continuada, la presencialitat a les classes... són eines per a garantir un millor aprenentatge. Jo mateix vaig ser estudiant treballador i havia de saltar-me classes i anar de mal humor a d’altres per haver dormit poc. Els meus amics poden donar fè d’això.

Però si es tracta d’aplicar Bolonya, vull que les nostres universitats estiguin al nivell dels països nòrdics. Amb una política de beques amb les que no calgui que els estudiants treballin per a poder-se pagar la carrera. L’educació universitària ha de ser selectiva, però en funció de la capacitat de cada persona, no de la capacitat de la butxaca dels seus pares. Amb una correcta política de beques, amb un correcte finançament de les Universitats, amb salaris dignes per als recercaires i els professors (que cobren molt més a l’empresa privada) i beques decents, el potencial que desenvolupariem com a país seria realment espectacular. Les idees estan: les tenen els estudiants. Falta qui les vulgui finançar.

En definitiva: Bolonya sí, però amb una millor gestió dels recursos, amb la participació responsable de les empreses a la Universitat, i amb una política de beques que sigui parella a la que apliquen els països de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior en el que ens volem integrar.

El perquè de tanta tonteria

2009-05-19T19:40:00.000+02:00

Als covards anònims que escriuen intentant tocar la moral sense adonar-se que l'únic que fan és el ridícul:

No us queixeu ara, no em dieu que és el que us molesta del que faig, sou incapaços de raonar res, critiqueu sense donar la cara, falteu al respecte des de l'infantilisme, entre altres coses.

Només us diré que si he dit el que he dit ha estat per:

1) El post d'indymedia, al qual he aportat argumentacions i la gent (no dic ni persones perquè no ho sou, fins i tot qualsevol mascota és més persona que vosaltres) com vosaltres només heu fet que comentaris ridículs, al final per el que es veu us heu cansat i en canvi hi ha hagut més comentaris, per desgràcia anònims, de més gent a favor que en contra.

2) A sobre no n'heu tingut prou que a més, des de l'anonimat, heu posat comentaris al bloc de Joan Gil per tal de tocar la moral amb les mateixes consideracions que he exposat al començament. Entenc com a resposta al que ha deixat Joan Gil al bloc de Bona Mens, que en la metodologia que precisament fem servir Joan Gil i jo, entre altres, argumentem, cosa que vosaltres us mostreu incapaços.

3) Aleshores vist el vostre infantilisme, he fet ús de la única cosa que us fa sortir del cau per proferir bajanades: dedicar-vos dos posts crítics, òbviament argumentats (1 i 2), mateixa metodologia que vaig emprar al bloc de vaga de fam i altres (en que vaig fer veure no saber una cosa ja que no responieu a les meves argumentacions), i com és obvi el fet de tenir alguna cosa que criticar us va posar en evidència.

4) Però no podia acabar aquí, i a les poques hores havieu de deixar algun comentari per a intentar tenir la última paraula, o més ben dit: que us vau empassar l'esqué i mig rodet de fil de pescar. Com és obvi, aquesta manca de maduresa mereixia un post. De veritat m'hagués agradat saber qui és el tal Pere, perquè la veritat hagués quedat genial amb un nas de pallasso o a una guarderia (sí, per això del copy-past del blablabla llarguíssim).

5) Hores més tard, seguia el merder al bloc d'en Joan Gil, ja que no en teniu prou i com és vist ni us llegiu el que us diem, només feu que "vomitar merda". Espero que us buideu el més aviat possible perquè encara saturareu la xarxa o us demanaran d'anar a un psicòleg per veure si lo vostre és fruit d'un rentat de cervell, l'ignorància, o un trastorn encara desconegut i per anomenar.

6) Per acabar encara el tal Pere habia de seguir, tot i no complir les seves sol·licitud d'un bloc per ell solet, que ja li quedaria bé com a ansiolític per a farmàcies (més que res per el que fa riure), li he dedicat alguns posts per a que altra gent pugui veure les coses que és capaç de dir, òbviament a falta de certes neurones.

I espero que acabi aquí, perquè sinó encara podré escriure una telenovela, òbviament canviant noms i modificant una mica la història per a no pagar drets d'autor.

Vagi bé!

El grau de psicologia, aturat

2009-05-18T23:25:00.003+02:00

Avui a les 12:15 s'ha convocat una "concentració" davant de l'auditori de Lletres, on hi havia convocada una Junta de Facultat de Psicologia per assumptes del grau de psicologia.

Després d'estona, s'ha "tombat" el grau gràcies a vots de juntaris d'alumnes i de professors.

Informació oficial per informar, l'informació no oficial, el boca a boca i la celebració per part dels juntaris alguns amb complements de pallassos i a toc de trompeteta de festa, han corroborat l'anterior afirmació.

Una gran feina per part de la facultat de psicologia enfront del que demanaven. Ara només cal veure com acabarà l'assumpte.

Assemblea de lletres UAB dimarts de 11:30 a 13 hores

2009-05-17T16:48:00.000+02:00

> A tot el Professorat de la Facultat de Filosofia i Lletres
>
>
>
> Benvolgudes companyes / benvolguts companys,
>
>
> D'acord amb el Reglament de la Facultat de Filosofia i Lletres (article 32), us comuniquem que el proper dimarts 19 de maig de 2009 se celebrarà una Assemblea d'Estudiants.
>
> Atesa aquesta circumstància, les classes i activitats acadèmiques se suspendran en la franja horària de 11.30 a 13h.
>
> Us preguem que comuniqueu aquesta suspensió a tot el professorat del vostre Departament / Titulació.
>
> Cordialment,
>
>
> Deganat
> Facultat de Filosofia i Lletres

Més sobre el llibre a la bolonyesa

2009-05-15T16:39:00.000+02:00

Sé que molta gent no li fa gràcia això de demanar-ho per internet, o no l'ha trobat a llibreria he comprat alguns exemplars. Si algú en vol un que m'ho digui i li dono en mà.

Salut!

Joan Gil respon a les provocacions de certs individus

2009-05-13T22:38:00.003+02:00

Extret de Bona Mens

Bon dia;

Em presento. Sóc un dels estudiants els quals ens han criticat en un post d’un anònim; en un portal de debat de contra informació. Em dic Joan Gil Oliveras i sóc estudiant de Ciències Polítiques a la UAB. Des de fa dos anys estic molt actiu i m’he informat bastament sobre el món universitari i específicament sobre la aplicació del Pla de Bolonya. Vaig ser un juntari molt actiu de la meva facultat per la Assemblea de facultat, he també estat força actiu –sobretot en crear estat d’opinió- en el moviment universitari crític o en contra del Procés de Bolonya participant amb el sindicat AEP de les mobilitzacions de la PMDUP, vaig crear un bloc per informar sobre la actualitat del moviment, etc. Fa temps però, la línea estratègica i les formes de la meva assemblea de facultat i jo ens varem distanciar; sobretot per la divisió creada entre estudiants i la mala gestió d’aquesta per part dels líders assemblearis de la meva facultat. No obstant això, ja va ser des del maig del 2008 que vaig començar a escriure i a opinar públicament que calia orientar la deriva que havia agafat el moviment estudiantil català. La deriva però depèn de la nostra participació en el moviment. Un moviment que és heterogeni però que ha estat liderat per un seguit d’estudiants que l’han dut fins a la situació actual, que al meu entendre és un carrer sense sortida. Alguns estudiants sindicats però, van creure que jo no podia dir això i van començar una campanya contra la meva persona durant l’estiu quan anava a les comissions en nom de la assemblea de la meva facultat. No vull dir que els estudiants assemblearis siguin els culpables de tota aquesta deriva. I si que vull dir que les autoritats acadèmiques, sobretot, els Rectors, hagin oblidat el seu paper de mediadors en un conflicte obert per falta d’un pacte social entorn la Universitat Pública. Tampoc vull dir que totes les autoritats acadèmiques hagin actuat malament. Només vull recalcar que no busco la generalització, però si la crítica i l'autocrítica, i que si bé ho explico i ho envio a Bona Mens és perquè vull posar de manifest que encara hi ha formes de fer política estudiantil i rectoral barroeres i que no respecten les persones que opinen diferent. Això també passa entre alguns estudiants antiassemblearis que senyalen amb el dit als que van a les assemblees i sota perjudicis els estigmatitzen.

Des de llavors, des de la campanya, he intentat ajudar per conciliar els grups estudiantils de la facultat. Però des de fa un temps i degut a la pressa de pèl per part d’uns estudiants que els uneix la pertinença a un sindicat d’estudiants en concret; vaig adonar-me que després de la negativa aprovació dels graus; calia usar totes les competències de la Junta de Facultat per fer microsindicalisme, gestió del dia a dia, dinamització de la facultat, donar transparència als pressupostos de la facultat i analitzar-los, intentar crear un grup interestamental davant temes que a tots ens uneixen (beques, ...) a través de la Junta de Facultat, etc.

Totes aquestes propostes constructives –ideades per estudiants de la facultat com jo mateix- van ser recollides en un document que havia d’enviar al Nou deganat. La PEF (la organització alternativa a la Assemblea i que ha guanyat les dues darreres eleccions) el va firmar. La Assemblea no el va firmar. Entremig d’aquesta proposta constructiva em va sorgir un grup d’estudiants d’esquerres disposats a fer quelcom amb discurs, diàleg, útil pels estudiants i participatiu a la facultat. Ens varem anomenar EPA (Estudiants per una Política Activa). Aquests companys van decidir fer un pacte electoral amb la PEF davant el no canvi d’estratègia de la Assemblea. Cal recordar que la PEF es va voler dissoldre i una companya actualment de la EPA va proposar una carta de funcionament intern molt escueta a la Assemblea si aquesta es construïa des de zero entre tots els estudiants; i que els que duen la veu cantant del moviment, en una Assemblea amb més de 300 estudiants de la facultat, no es van dignar a escoltar la proposta i van objectar debatre-la. El problema no és doncs, el model assembleari sinó el mal ús que en fan certs estudiants que en tenen el monopoli. Tot monopoli és negatiu i ataca la representativitat. A part de decidir en la següent –sense que la majoria ho sabéssim- tornar ocupar la facultat. Jo no estic en contra d’ocupar la facultat però aquesta decisió es va fer amb joc brut. Per això, recordant això i moltes més coses, vaig proposar a la EPA que si volien pactar amb la PEF seria el millor i jo em vaig mantenir al marge i no vaig entrar a les llistes conjuntes entre PEF (i) EPA. Abans de les eleccions alguns assemblearis crítics i altres estudiants així com estudiants de les dues organitzacions alternatives a la assemblea; em van exposar que volien una assemblea unitària però verdaderament democràtica i representativa. Dies després, les eleccions d’estudiants a Junta de Facultat van donar aquests resultats: 15 representants de PEF i EPA i 0 de l’Assemblea d’estudiants. Jo no em vaig alegrar del tot, ni alguns de la coalició PEF i EPA. Els varem exposar que calia treballar junts, sobretot als assemblearis més oberts, però alguns sembla que han optat per començar aquesta ofensiva campanya personal.

Alguns s’ho van prendre malament i van exposar les seves males intencions a un de la PEF. Aquest post en contra meu com també de la Júlia Rosell, és només l’ inici d’un error que no havien de tornar a cometre. Ja que aquest cop els afectats no pensem deixar això com si res. Si continua la difamació, contestaré democràticament i amb respecte però informaré sobre algunes coses que potser destaparan un sector del moviment estudiantil que ara per ara, veu perillar la seva homogeneïtat en el moviment i en les facultats. I que consti que no és el camí que m’agradaria agafar. Per tant, m’esperaré a que tot això és calmi i només sigui una anècdota puntual. Sinó, els estudiants haurem de fer respectar la nostra llibertat d’expressió. Per això, ho publico aquí. Tot expressant-vos que no us equivoqueu. Són estudiants concrets, no tot un moviment el que usa aquestes males arts. La resta, que són la majoria, són estudiants mobilitzats, actius i respectuosos que lluiten contra un pla que al meu i al seu entendre desmantella la Universitat Pública, sobretot la seva autonomia universitària i el seu finançament públic; aspectes que deriven un de l’altre. Us convido doncs a participar tant en assemblees, com d'altres formes; a formar part del movimet estudiantil.

Que recapaciti qui ha de recapacitar. I entre tots junts intentem (re)construir la Pública.

Bon curs a totes i tots;

Joan Gil, parlant a titol personal

Bolonia, bajo el yugo del mercado - nuevatribuna.es

2009-05-12T06:11:00.001+02:00

Gràcies a Enric Canela he pogut llegir aquest article:

¿Qué es el Plan Bolonia? El establecimiento de un Espacio Europeo de la Enseñanza Superior (EEES) que armoniza los actuales sistemas nacionales y que permite incrementar el conocimiento científico, compatibilizar u homologar las titulaciones, reestructurar las carreras y facilitar la movilidad del alumnado y el profesorado –lo que favorecerá a su vez la integración en el mercado laboral europeo-; sin olvidar, en su expresión más humanista, la contribución a la construcción de la Europa Social.

Esto es en síntesis la declaración conjunta que firmaron los ministros de Educación de la UE en Bolonia el 19 de junio de 1999. Una declaración de principios con los que difícilmente se puede disentir pero que, una década después, está generando una de las mayores controversias sociales a nivel europeo, con protestas estudiantiles y una estéril polarización del debate: por un lado los antiBolonia, por otro, los proBolonia.

¿Pero cuál es el trasfondo del asunto? ¿En qué situación se encuentra España a la hora de aplicar en su totalidad el proceso? ¿Cuáles son los peligros que asoman en la letra pequeña de las normativas? Estas son algunas de las cuestiones que intenta aclarar el informe elaborado por la Fundación 1º de Mayo En torno al Plan Bolonia, un estudio exhaustivo sobre los pros y los contras que intenta aportar soluciones a la confrontación que ha generado dicho debate.

EMPRESAS, LAS GRANDES BENEFICIADAS

Porque el espíritu Bolonia en sí no es pernicioso, lo que resulta preocupante es la aplicación normativa cuyo germen está en el objetivo que se marcó la Estrategia de Lisboa y en las distintas Comunicaciones elaboradas con posterioridad por la Comisión Europea, auténtico trasfondo en materia de política educativa de todos los Estados miembros al margen de su control y autonomía. Los planteamientos de la Comisión se centran más en el papel económico de la Universidad y que en su papel social. Así lo cree Elvira S.Llopis, coordinadora del estudio y vicepresidenta de la Fundación que advierte de que “las universidades no pueden dar respuesta a las necesidades de las empresas porque no forman parte del entorno de las mismas”.

Y es que una de las conclusiones que se sacan de este estudio es que las empresas pueden llegar a ser las principales beneficiarias del Plan Bolonia. Así se desprende de las “orientaciones” que ha hecho la Comisión Europea, al proponer una mayor financiación privada (siguiendo el modelo de EEUU y Gran Bretaña), a través de donaciones, venta de servicios, explotación de los resultados de la investigación, y con contribuciones que, eufemísticamente se han venido a denominar como “inversión de los particulares”, es decir, a través de tasas de matrícula y estudio.

Esto conduce a una cada vez mayor privatización de los servicios públicos educativos, al dar entrada a la empresa como activo financiero y al mercantilizar dichos servicios por el aumento de las tasas. En España, las tasas universitarias suponen nada más que el 20% del gasto general, mientras que en Estados Unidos (país de referencia para la reforma universitaria en Europa), representan el 56% del gasto total. La paradoja radica que mientras que Europa genera más licenciados científicos y técnicos que USA, las empresas de la UE no les contratan ni están dispuestas a innovar desdeñando una mano de obra de alta cualificación. ¿Por qué entonces se insta a la reforma de la universidad y no de las empresas?

LA ‘VAMPIRIZACIÓN’ DE LA UNIVERSIDAD

El problema es determinar quién debe ser el protagonista, la universidad o la empresa, porque el interés de éstas no siempre coincide con el interés social, dice el informe que incide en que la reforma universitaria “va más allá de los cambios institucionales o académicos y supone una intervención en el sistema productivo y el mercado de trabajo”, una verdadera “refundación” de la Universidad, y lo que se califica como una auténtica “vampirización” de la investigación universitaria por parte de la empresa. A esto hay que añadir que puesto que el objetivo es lograr un mercado laboral europeo, resulta cada vez más necesario –como recuerda Llopis- crear un “espacio europeo de derechos laborales”, que hasta ahora no se ha acometido.

Por todo ello, el principal problema de la aplicación del Plan Bolonia (cuyo referente en España es el Informe Bricall del año 2000) es la financiación. “Todas estas reformas no se pueden hacer a coste cero”, afirma Llopis, y mucho menos sin un acuerdo entre todos los agentes implicados: sindicatos, estudiantes y también Comunidades Autónomas, labor esta que se ha comprometido a llevar a cabo el nuevo ministro de Educación, Ángel Gabilondo.

Normativamente hablando, España está preparada para el cambio, pero como bien recuerda este informe, el principal problema en nuestro país en materia educativa siguen siendo los altos porcentajes de abandono escolar entre la población de 18 a 24 años, tan solo superados por Malta y Portugal.

BOLONIA, UNA ENTELEQUIA

Sin embargo, la financiación es el gran tema pendiente para la aplicación del Plan Bolonia. El proceso de modernización de las universidades españolas ha supuesto ya una inversión extraordinaria de cerca de 130 millones de euros, el 1,9% del presupuesto consolidado para 2009 que asciende a 6.939 millones de euros.

Dado que no se está planteando un aumento de la financiación pública la aplicación del proceso puede conllevar desigualdades sociales, ya que estudiarán los que más dinero tengan y los que puedan permitirse no trabajar. Ello es porque la reforma implica una dedicación casi exclusiva a los estudios (1.500 horas por año) y no en horas lectivas sino en trabajo individual. Los créditos ECTS valoran el tiempo invertido por el alumno que deberá ser asesorado por un profesor, quien a su vez deberá reciclarse para realizar esta nueva labor, lo que precisará además un aumento notable de la plantilla.

El informe concluye que el plan Bolonia es una entelequia si no se asumen la necesarias reformas previas, tales como la convergencia en las anteriores etapas educativas; si no se garantiza y amplia la financiación pública en todos sus tramos; si no se promueve el bilingüismo desde etapas tempranas de escolarización; si no se incrementan las becas; y si no se impide que la Enseñanza Superior en Europa se convierta en un “mercado libre de titulados universitarios a merced de las empresas”.

Per a consultar el PDF

Saura repesca Olmos amb un complement de 41.000 euros

2009-05-09T10:33:00.000+02:00

L'exdirector general de la Policia serà assessor del conseller en "projectes transversals"

Rafael Olmos, cessat com a director general de la policia el passat 31 de març, ha estat nomenat assessor del conseller d'Interior, Joan Saura. Segons figura en el DOG d'aquest divendres, Olmos serà "assessor del conseller en projectes transversals". "Les retribucions d'aquest lloc de treball són les corresponents a un lloc de funcionari del grup A, nivell de destinació 30.2, complement específic de 40.964,88 euros anuals".

Les funcions del nou assessor de Saura seran, entre d'altres, la seva "participació sobre els projectes de seguretat que afectin diverses unitats directives de l'àmbit d'Interior del departament", "preparar la documentació que el departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació tramita al Consell Tècnic en matèria de projectes transversals de seguretat" i "elaborar informes sobre les polítiques públiques i els plans i les actuacions del departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació en matèria de seguretat".

Bolonia-. La Mesa por la Universidad Pública vuelve a ser presencial e incorporará profesores

2009-05-08T21:55:00.001+02:00

Europa press

BARCELONA, 8 May. (EUROPA PRESS) -

La Mesa por la Universidad Pública vuelve a ser presencial, después de que durante una sesión se convirtiera en un encuentro digital. Además, en las próximas sesiones los profesores se sumarán a este espacio de diálogo sobre la implantación del Plan de Bolonia.

Según confirmaron fuentes del Comisionado de Universidades e Investigación de la Generalitat a Europa Press, la mesa recobra el formato presencial, después de que ayer la comisionada de Universidades e Investigación, Blanca Palmada, la convocara con estudiantes y con el secretario del Consejo Interuniversitario de Catalunya (CIC), Xavier de las Heras.

La intervención de profesores, y también de Personal de Administración y Servicios (PAS) se materializará en futuros encuentros, que se producirán en junio "de forma intensa para que dé resultados". Así, el Comisionado prevé celebrar varios encuentros en formato de comisiones "para alcanzar acuerdos".

En la mesa, se está elaborando una carta de compromisos --a la que los rectores ya han dado su visto bueno-- para que la transición al Plan de Bolonia se haga "con las máximas garantías para los estudiantes".

Otras comisiones de trabajo tratarán de la democracia en la universidad y de los procesos de participación estudiantil.

La mesa de ayer tuvo un "clima constructivo, con el que será posible llegar a acuerdos", afirmaron. En ella participaron representaciones de estudiantes de la Rovira i Virgili (URV), la Politècnica (UPC), la de Girona (UdG), la Pompeu (UPF), además de estudiantes de los sindicatos Estudiantes en Acción, Asociación de Jóvenes Estudiantes de Catalunya (AJEC) y de la Federación Nacional de Estudiantes de Catalunya (FNEC).

Els origens de Bolonya

2009-05-05T17:09:00.001+02:00

Gràcies a Enric Canela he llegit aquest escrit:

Aunque comparto parte de las afirmaciones publicadas por el profesor y amigo Ignacio Sotelo sobre el Proceso de Bolonia, tengo que matizar en aras a la veracidad de la información que su iniciativa fue desde las universidades y no desde los Gobiernos. Fue precisamente en Bolonia donde, con motivo de la conmemoración de la creación de la universidad más antigua de Europa, todos los rectores de las universidades europeas, más de 500, firmaron en 1988 el texto de la Magna Carta de las Universidades Europeas, del que fui coautor como presidente de la Subcomisión de Universidades del Consejo de Europa.

Partiendo de la iniciativa y los contenidos de la Magna Carta, los ministros de Educación europeos pusieron en marcha y firmaron en 1999 la Declaración de Bolonia para desarrollar los principios enunciados en la Magna Carta, como así se reconoce explícitamente en el preámbulo y en los acuerdos finales de la declaración ministerial.

Cuando en España el Proceso de Bolonia se encuentra envuelto en polémicas poco clarificadoras, convendría no desconocer los orígenes universitarios de Bolonia para poder comprobar si su aplicación desde decisiones políticas se corresponde o no con la legitimidad de origen y los principios universitarios de la Magna Carta, documento fundamental, hoy injustamente marginado y olvidado.

Premsa

2009-05-04T17:10:00.002+02:00

3cat24.cat

25/04

Els Mossos entren en un institut de Santa Coloma on hi ha una vintena d'estudiants tancats per protestar contra Bolonya

27/04

La cimera de ministres d'Educació a Lovaina examinarà aquesta setmana els progressos en el procés de Bolonya

Oriol Junqueras recorda que Bolonya és una oportunitat per 'superar el marc universitari espanyol'

28/04

Espanya obté un 4 sobre 5 en l'aplicació de les reformes del Pla Bolonya

Els estudiants abandonen la seu del Banco Santander

29/04

Manifestació i concentració d'estudiants anti-Bolonya a les seus d'ERC i del PSC a Barcelona

Els Mossos desallotgen els anti-Bolonya tancats al Departament d'Educació

Una quinzena d'estudiants fan una dormida contra el Pla Bolonya a l'Institut Lluís de Peguera de Manresa

Educació vol que d'aquí a 10 anys la mobilitat dels universitaris per Europa arribi al 20%

RESUM: Els estudiants de secundària fan seves les denúncies dels universitaris anti-Bolonya

Més videos

2009-05-04T17:06:00.000+02:00

El comentari de Joan Gil davant el post d'Indymedia

2009-05-04T16:13:00.000+02:00

Del bloc http://joangilcomajuntari.blogspot.com/

L'única resposta que tinc per aquests estudiants que han creat aquest bloc i que evidentment han de ser del SEPC tenint en compte la resposta d'un dels assemblearis el dia de les eleccions al saber els resultats és que les eleccions van respondre'ls així:

15 PEF i EPA
0 Assemblea (quasi = SEPC)

I que encara no sé quina reflexió i autocrítica han fet. Almenys aquells assemblearis crítics i independents que tenen bones intencions i que varem saludar el dia de les eleccions i els vam demanar "treballar conjuntament". Jo i la Alba Mohedano (PEF) ho varem dir de debò.

Definició personal d'anarcoguay

2009-05-04T11:55:00.005+02:00

Anarcoguay: persona adulta que generalment actua sota la consciència de persona menor, pensant que pot dur a terme qualsevol mena d'actuació emparant-se en que com a menor tindrà un tracte d'immunitat a nivell legal, social, judicial, etc..

Aquesta persona en general actua des de l’interès per a eximir-se a si mateix dels seus drets i deures estudiantils (o d’altres tipus) i s’aprofita de l’esforç d’altres per immiscir-se en lluites socials o d’altres caires i aconseguir qualsevol mena d’objectiu personal, generalment per oci o entreteniment sense una vinculació real.

Converteix aquesta lluita o objectius en personals (sigui sincerament o vanament) i els acaba considerant una veritat absoluta (com a excusa generalment) per molt poca vinculació real que hi tingui i s’empara en el col·lectiu pertinent per a assolir els objectius i considera qualsevol altra manera de dur a terme una implicació en aquests un obstacle u oposició.

Generalment aquesta percepció es dona ja que la persona en qüestió li resta capacitat com per a assolir els objectius des de la seva pròpia iniciativa o bé, per el que s’ha dit d’abans ja que no comulga amb la seva “veritat absoluta”.

Aquesta definició engloba també aquells que s'inventen la lluita social o d'altres caires o intenten apropiar-se d'aquesta, o barregen assumptes propis i personals desvinculats realment dels temes que ocupen.

Aquesta definició no engloba aquells que tenen una vertadera implicació i que bàsicament fan tota la feina de la que s’aprofiten els altres (amb el conseqüent desgast dels verdaders “lluitadors), o bé tenen una conscienciació real dels objectius a realitzar.