Un altre discurs barat:: Què és l'assemblea de facultat?

Què és l'assemblea de facultat? És un producte cultural, una moda a seguir. Tenen a personesw carismàtiques, i altres que els segueixen des de la ignorància. Altres s'hi uneixen sota el so del batibull, dels tambors d'una lluita que molts cops res té a veure amb la universitat.

Són una agrupació de gent, que segueix la moda de les lluites que abans tenien sentit enfrontant-se a alguna cosa més gran, una repressió... Ara no són més que una ombra del que va ser abans el moviment: una replicació interessada aplicada a un sense sentit.

Són pocs, emparant-se fins i tot en dur gent de fora de les facultats per a quedar bé, per a fer el que es diria vulgarment "bulto" sense un transfons real...

Es venen com a lluitadors, agressius, en contra d'un sistema que diuen els oprimeix, realitzen totes aquelles activitats de les que es queixesn: coaccions i censura, autoritarisme i soberbia. Una amarga col·lecció de termes des dels quals veuen la palla a l'ull aliè, mai la viga al propi.

És un escenari fantasiós, il·lusori, en que en el moment en que hi participa gent que no està realment interessada, que no està acostumada, o no comulga amb l'estil dels anomenats "assemblearis per se", els asidus de l'assemblea, són capaços de recórrer a temes personals de la persone en concret a falta d'argumentació real. En el meu cas ha quedat prou clar com funciona la covardia anònima ficant-se amb la meva vida personal i situacions difícils demostrant que no són més que una bruta patranya del que diuen ser... són tot el contrari i als que els hi duen la contrària no tenen problema en explotar aquelles coses que la societat desprecia i ells diuen no discriminar...

És un aparador perfecte per als que busquen alguna manera de lluitar o de tenir una alternativa al que està establert. Per darrere queden els interessos personals, la manipulació, l'intent de quedar impune de qualsevol acte criminal, la criminalització de tot el que va en contra seu... mentre es dediquen a vendre un interès en una universitat pública i autogestionada, fent ús constant dels diners del sistema del que tan es queixen a base de subvencions de tot tipus i de tot arreu (si hi poden accedir, per suposat).

L’assemblea és el somriure, la representació utòpica d'un sistema que ha quedat clar que no funciona, i a les universitats més encara: allí on hi ha un rastre d'aquests moviments, acaba regnant la brutícia, el malentès i sobretot l'enfrontament constant... És la queixa d'un sistema de representació política al que s'imita i s'empitjora, convertint-lo en una mostra de l'elitisme que no volen a la universitat, així com la soberbia i la prepotència...

[I aquí tal qual ja ho defineix la pròpia escriptora de l'escrit] La gent ha de tenir tares , contradiccions, ha de estar entusiasmada, voluntariosa , humana i ser sincera. Ha de ser real. Lu contrari es monstruós. El monstre de lu políticament professional: es Goebbels. Monstres de cares amables ,envoltori fi, mans delicades però podrits d’intencions d’altres, de males intencions.

A que ve l'assemblea? A carregar-se tota harmonia entre estudiants, a imposar-se per sobre de qualsevol altre congènere a la seva facultat. Tot per intentar superposar-hi les ganes de sortir a la televisió, de convertir la lluita de base en un currículum per accedir a la política. Tracta en general de la desconfiança cap a la resta d'estudiants, que no entenen de què va la lluita i els interessos estudiantils.

L'assemblea es converteix doncs, en aquella figura paternal, que desprecia als altres però que els protegeix de sí mateixos: l'assemblea esdevé doncs, una burda imitació del sistema del que es queixen, però molt més tancat...

Compte, perquè són pocs; compte, perquè fan el possible per a arribar on els interessa; compte, perquè no coneixen límits morals; compte, perquè ells no tenen cap norma ni en segueixen cap...

Això és l'assemblea de facultat... avui dia.

Nota: en resposta a http://psicoassemblea.blogspot.com/2009/11/que-es-lajec.html