No és normal que quan fas alguna cosa en la que creus la gent t'amenaci per mail o de tant en tant a la cara.
No és normal que intentis fer alguna cosa i abans de començar ja et trobes amb tot d'amargats de diversos col·lectius sobretot d'algunes assemblees que els hi agafa pànic perque passi com a polítiques (i siguin incapaços de raonar, vagin directament amb la demagògia entre ells i per internet).
El que no és normal és que quan et cansis perque es passen de la ratlla i tu decideixes pagar amb la mateixa moneda aleshores ja no només no raonen sinó que toquen situacions personals o fins i tot es fiquen amb la teva vida sense raó aparent, i si reacciones et tracten com un monstre com si t'haguéssis d'aguantar de tot i seguir sent una "santa" (en el sentit d'aguantar sense reaccionar).
El que no és normal és que t'hagis de justificar per qualsevol cosa que diguis o facis mentre has d'aguantar insults i amenaces anònimes, de covards (fins que t'ho prèns com un "si tan diuen és que saben que els hi toca els nassos").
El que no és normal és lluitar contra alguna cosa i després posar-se a plorar quan acabes identificat, expedientat, o el que sigui. El que no és normal que es parli de grisos quan ningú dels que participem d'alguna manera en el moviment estudiantil siguem incapaços d'acceptar les conseqüències dels nostres actes (sigui dit: donar la cara = ser un cap de turcs de covards per internet).
No és normal realitzar un acte vandàlic a un bar i que quan aparegui gravat per internet es vingui a demanar que es retiri "que pot donar problemes als que es poden identificar". Doncs no haver-ho fet, bé que volien cridar l'atenció, bé que han molestat i han llançat una bengala amb gent dinant, doncs passa el que passa: algú reacciona i ho penja a internet.
Bé que es parla de lluites tradicionals, però bé que tradicionalment (apart dels covards de sempre que es tapen i que se les carreguin els demés) quan es detenia seguia formant part del procés de reivindicació.
Són temps tristos, temps en que queda palesa la moda universitària i el voler mantenir una impunitat impossible.
Són temps tristos en que es nota com la gent adulta covardament aprofitant internet no tenen problema en demostrar que la majoria d'edat no és una qüestió de responsabilitat sinó de simple vellessa...
No és normal que intentis fer alguna cosa i abans de començar ja et trobes amb tot d'amargats de diversos col·lectius sobretot d'algunes assemblees que els hi agafa pànic perque passi com a polítiques (i siguin incapaços de raonar, vagin directament amb la demagògia entre ells i per internet).
El que no és normal és que quan et cansis perque es passen de la ratlla i tu decideixes pagar amb la mateixa moneda aleshores ja no només no raonen sinó que toquen situacions personals o fins i tot es fiquen amb la teva vida sense raó aparent, i si reacciones et tracten com un monstre com si t'haguéssis d'aguantar de tot i seguir sent una "santa" (en el sentit d'aguantar sense reaccionar).
El que no és normal és que t'hagis de justificar per qualsevol cosa que diguis o facis mentre has d'aguantar insults i amenaces anònimes, de covards (fins que t'ho prèns com un "si tan diuen és que saben que els hi toca els nassos").
El que no és normal és lluitar contra alguna cosa i després posar-se a plorar quan acabes identificat, expedientat, o el que sigui. El que no és normal que es parli de grisos quan ningú dels que participem d'alguna manera en el moviment estudiantil siguem incapaços d'acceptar les conseqüències dels nostres actes (sigui dit: donar la cara = ser un cap de turcs de covards per internet).
No és normal realitzar un acte vandàlic a un bar i que quan aparegui gravat per internet es vingui a demanar que es retiri "que pot donar problemes als que es poden identificar". Doncs no haver-ho fet, bé que volien cridar l'atenció, bé que han molestat i han llançat una bengala amb gent dinant, doncs passa el que passa: algú reacciona i ho penja a internet.
Bé que es parla de lluites tradicionals, però bé que tradicionalment (apart dels covards de sempre que es tapen i que se les carreguin els demés) quan es detenia seguia formant part del procés de reivindicació.
Són temps tristos, temps en que queda palesa la moda universitària i el voler mantenir una impunitat impossible.
Són temps tristos en que es nota com la gent adulta covardament aprofitant internet no tenen problema en demostrar que la majoria d'edat no és una qüestió de responsabilitat sinó de simple vellessa...
2 comentaris:
No crec que calgui que et preocupis tant. De brètols n'hi ha hagut sempre, així com d'aprofitats que busquen fer-se la seva carrera política enviant els primers a liar-la quan cal.
Tot passa i tothom acaba col.locat al lloc que el pertoca.
Gràcies per el comentari Jordi.
Publica un comentari