Paciència, la nova assignatura de la UAB - Núria Algarra Camps

Una companya ha escrit el següent text de coses que fa temps que dic, ella les concreta molt més. A veure si li feu més cas a ella! El seu bloc: http://nuria-algarra.blogspot.com/

Fa un parell d’anys vaig començar la carrera, suposo de la mateixa manera que comença qualsevol estudiant que ha aconseguit que l’acceptin allà on volia: amb ganes i il·lusió. Vam tenir un curs més o menys tranquil, amb alguna vaga contra la imminent implantació del pla Bolonya; però no hi vaig fer massa cas. L’entrada dels mossos a la UAB va marcar un abans i un desprès, creant un clima de tensió i una major divisió i radicalització de l’alumnat.

Les lluites contra el pla Bolonya i les protestes contra els mossos van anar en un augment progressiu durant el primer semestre del curs següent. A la UAB les classes van estar aturades durant un mes sencer, provocant així les lluites entre els que volien anar a classe i els que volien aturar el pla nou.

Pels d’Humanitats, que ja havíem començat el canvi a grau, el problema era un altre. Els que seguíem a llicenciatura se’ns solapaven les assignatures de manera que, per fer les assignatures d’un sol curs havies de fer horari de matí i tarda, que t’obligava a estar a la universitat de 8 i mitja del matí a 9 del vespre, amb moltes hores perdudes al mig que t’impedien treballar o fer qualsevol mena d’activitat. L’altra opció era agafar assignatures d’altres cursos i arriscar-se a que a l’últim any de carrera es solapessin més assignatures del compte, amb lo qual hauríem d’allargar un any més els nostres estudis.

La solució al problema que tant la coordinació com gestió acadèmica ens donaven una i altra vegada era passar-se a grau. I això és el que molts de nosaltres ens vam disposar a fer de cara al següent curs, ja que, tot i formar part d’una llicenciatura, seguíem la metodologia del pla nou. Podeu imaginar la cara que se’ns va quedar, quan desprès de tot un curs d’insistir en que la solució era fer el canvi a grau, el noi de Gestió Acadèmica em va preguntar si de veritat creia que era una bona idea. No em va voler donar cap explicació a la pregunta i vaig tirar endavant la sol·licitud. Al juliol, al fer-la, ens van dir que en un parell de setmanes ens arribaria una carta, que encara estic esperant, dient-me si la meva sol·licitud havia estat acceptada o no.

El nou curs ha començat, encara que molts encara no ho saben, ja amb un cert desordre i una confusió que no pronostica res de bo. Per començar, coordinació deia que començàvem el 14, mentre que ahir, gestió encara assegurava que comencem el 28 (quan ja portem dos dies de classe). Molts professors no apareixen, o no s’han assabentat de que el curs comença abans o ho fan veure, suposo que depèn del cas; mentre els pocs alumnes que ens hem assabentat, anem a classe sense haver-nos matriculat, ja que encara no s’han tancat actes del curs anterior.

Aquest matí he descobert que ja havien canviat el meu expedient, però que no m’han convalidat algunes assignatures que ja he fet i que en grau són obligatòries. Per tant, se suposa que després d’haver-les pagat, cursat i aprovat; les hauré de tornar a fer per un error de gestió que no estic disposada a empassar-me.

Els estudiants d’Humanitats no podem evitar sentir-nos ignorats i estafats. Arribats a aquest punt, la impotència ens sobrepassa i ens porta a preguntar-nos si és possible cursar a la UAB amb tranquil•litat, preocupant-nos només d’allò que se suposa que ens hem de preocupar els estudiants, que, per descomptat, no és si aquest o aquell fa o deixa de fer la seva feina, sinó fer la nostra el màxim de bé possible i formar-nos per estar preparats de cara a un futur professional. Crec que al nostre expedient, a més d'afegir les assignatures que ens han pres, hi hauria d'aparèixer una de nova, superada per tots amb matrícula: paciència.